Kanda Myojin

Avui comencare cagant-me en unes quantes coses...

• Els negratas de Roppongi. Ahir vaig passar per alla i des de les 7 de la tarda (aqui ja es fosc) estan de lo mes PLASTA que et pots trobar! En serio, O-D-I. Ja recordava que eren pesats, si, no es que no ho sapigues, pero es que ahir va ser caminar 2 carrers i potser 15 tios em volien parar. Al final vaig haver de sudar com de la merda i ser maleducat... No m-agrada fer-ho, pero eren MASSA pesats. Hi havia un que em va preguntar que a on anava, i li vaig dir que no li importava. En serio, creieu que m-han de preguntar a on vaig??? A un altre li vaig dir que anava al super per treure-me-l de sobre i em volia acompanyar al super i despres portar-me al seu pub!!! o_O Em va seguir un rato fins que li vaig dir un "NO." rotund. O-D-I.
• He estat des del migdia pendent de que feien els de classe via un sms a l-Angela, la unica a qui li puc enviar (els altres tenen mobils japonesos, que no tenen sms, nomes mail). Jo crec que se l-ha deixat a casa o algo... perque li he enviat 2 sms i reeee de reeeee. He hagut de reciclar el dia again... Pero encaaaara (el dia). El "em cago" es pq dema tp crec que els vegi pq havia pensat veure-ls avui!! Que hi farem...

Pero anem a lo bo... Avui he anat a un santuari anomenat Kanda Myojin, a prop d-Akihabara. La meva guia li donava molta importancia, i he pensat que, com que no tenia res a fer, doncs que era una bona opcio. Esta a una parada de metro d-Akihabara (el barri de l-electronica i friki per qui no ho sapiga ja), o sigui que era una bona opcio tambe per aixo. A Akihabara hi ha molt ambient.

Aquests son els lleons que hi ha a la porta principal, just a baix. Es un santuari amb molta historia, de fa mes de 1.200 anys, pero els edificis actuals son una reproduccio despres de que un terratremol el 1923 el destruis. La meva guia el recomanava per l-espectacularitat i perque te molta influencia xinesa, i he pensat que podia estar be. No se si era el santuari o jo, pero avui estava especialment inspirat per fer fotos. N-he pujat un munt!!!

Canvio de tema, perque no nomes he anat al santuari (tot i que el 95% de fotos d-avui son d-alla...). En serio, que he fet unes 200 fotos nomes avui!

He fet algunes compres frikis! ^_^ Quatre tonteries, eh, que no hi ha molt per gastar... Siiii, estava claaaar que algo cauria, pero es que he trobat una tenda... DIOS! Son 9 pisos, si, si, NOU PISOS nomes de merchandising de series i frikades varies. NOU pisos! Nomes us dic que un dels pisos (el 5e) era en un 70-80% nomes de Bola de Drac! ^_^
Lo bo d-anar intercalant fotos culturals amb narracions frikis es que aixi tothom te algo a fer. :oP Fa dues setmanes vaig anar a una altra zona de Toquio, Nakano, que es on hi ha la tenda de Manga-Anime mes gran de Toquio (i del mon, clar). Es diu Mandarake. Al Dani i al Bernat els hi sonara perque vam anar a una Mandarake a Shibuya. Era com una Fnac... Doncs la que vaig anar son com 3! A veure, no es UNA botiga enorme, com l-altra, sino en plan centre comercial "normal", fins que hi entres, clar! XD Vull dir que potser hi ha 30 tendes que es diuen Mandarake, cada una especialitzada en algo. Son 3 pisos de centre comercial (tipus Glories, l-Illa o algo aixi) en un 80-90% de frikisme. A part hi ha restaurants, clar.
Ja sabeu que soc un tros de friki, pero fins i tot allo es massa per mi. En serio, es infinit! Doncs, a pesar d-allo, en la tenda d-avui he trobat mes frikades de Bola de Drac que a tots els Mandarake junts! I no m-estranyaria que n-hi hagi una altra encara mes epica pero que no la trobare mai... Es tan gran aixo!
I ultimament comenco a valorar d-una altra forma Toquio i Japo. Estic content, perque fins ara nomes era "experiencia, experiencia" mes i mes, insaciablement, perque hi ha tant per descobrir que t-impulsa a veure coses noves constantment. Pero en les 3 setmanes que porto ja ho comenco a veure diferent... Si, m-estimo molt aquest pais, ja ho sabeu, pero tambe hi ha cada vegada mes coses negatives que li veig. Per comencar, la fredor de la gent em comenca a molestar. No em refereixo a quan parlo amb ells, no, sino en general, com van al metro, pel carrer...
Al principi pensava "Oh, que relaxant poder estar al metro amb molta gent i que ningu digui res...", perque comparat amb Barcelona, allo es un galliner. I, a mes, a dins de qualsevol metro s-esta de puta mare, tots tenen aire condicionat... Pero arriba un moment en que comences a veure com es miren entre ells, si es miren, com si ni existissin, i aixo a la llarga comenca a cansar. M-han dit que sobretot passa a Toquio, pero jo he vingut a coneixer Toquio, no? Per aixo no vull generalitzar molt dient "els japonesos"; i amb prou feines puc dir "els tokiotes" pq nomes porto 3 setmanes... Cada vegada mes aixo de que siguin tant respectuosos i silenciosos per l-equilibri social em comenca a grinyolar... L-altre dia hi havia una noia plorant a l^andana i tothom sudava d-ella, fins que el cap d-estacio hi va anar. No ho se del cert, es suposicio meva, pero per la gent que hi havia a l-andana el metro devia anar A TOPE i es possible que li fotessin ma. Penseu que aqui hi ha vagons nomes per dones, eh?, que es un problema molt generalitzat. La majoria de vegades les dones no diuen res, potser s-intenten apartar, pero mai fan "una escena", i la resta de gent tampoc s-hi fica... No es que sudin, es que no estan acostumats a violentar-se amb un desconegut i no ho suporten.

Aixo en part te una explicacio cultural, pel que he llegit, perque en la seva societat esta molt mes marcat que en la nostra el si una persona forma part del teu cercle o no. Penseu que quan es presenten dos desconeguts, es donen sempre una targeta. Fins llavors es fan reverencies com si fossin el jefe de la polla, l-altre dia ho vaig presenciar. Aleshores veuen de que treballa i poden comencar a relacionar-se en funcio al rang social. Penseu que son una societat super jerarquitzada... El propi llenguatge japones esta ple de paraules que marquen la jerarquia.

En una societat tan ordenada, "els meus" o "els de casa" o "l-empresa" passa a ser el mes important, ho es tot per ells. Aixo en general, eh? Qualsevol que sigui de fora es un estrany. Per aixo son molt tancats, i encara mes amb els estrangers. A pesar d-aixo, son mooooolt amables perque, com que no et coneixen, encara no t-han posat en una posicio jerarquitzada i no saben com actuar. Per aixo a les tendes et tracten com un deu vivent, ja us ho explicare amb detall quan torni...

Doncs per aquest mateix motiu els hi costa un esforc bastant gran el relacionar-se amb desconeguts. Japo es un pais molt modern, pero molt tancat. Jo crec que en molts casos tenen atrofiada l-empatia humana instintiva d-ajudar a algu. No ho dic nomes per aquesta noia, ho he vist en altres ocasions. Tot i que tambe he de dir que no sempre, clar. He trobat gent maquissima que m-ha ajudat quan estava perdut, per exemple, molt sovint. Pero ajudar a algu perdut implica poc d-un, no compromet, no es el mateix que anar a veure que li ha passat a una noia que esta plorant, no?

En fi, despres d-aquesta ratllada us deixo que he de pirar. No volia parlar nomes d-aixo, pq tb volia comentar altres coses, pero aixi us feu una idea de que no tot son flors i violes en quant al meu "enamorament" japones. I especialment la tolerancia amb alguns malalts mentals es un tema que tambe comentare en una altra ocasio...

Cuideu-vos tots!