Fuji! Fuji?

He arribat ara a casa de l-exursio... Realment no sabia res del que fariem... Pensava que anavem amb "els de classe" (...que pagaven el preu) i algun profe al Fuji, en Shinkansen o algo aixi... Es a dir, una excursio de 10-20 persones...

Doncs erem 11 autobusos PLENS. Els japonesos tambe quan viatgen ho han de fer com a marabuntes! XD Erem 550 persones amunt i avall, dels quals coneixia a l-Angela i la Chin. L-Adam tambe, pero es un tio una mica empanat i al final no es va presentar... Per cert, occidentals potser erem 10 maaaaaaaxim de 550, el 90% eren asiatics. Al meu autocar, nomes 3! El dia abans una noia canadenca (amb pares xinesos) va venir a l-academia per dir-nos de quedar junts perque ella sabia el cami i els profes li havien demanat... Al principi ho va dir una mica borde, "heu d-estar alla a les 7:30" i vaig pensar "joder aquesta..." pero ara que l-he conegut es una tia de puta mare!

Vam comencar estant l-Angela, la canadenca, que es diu Sophie i una altra noia italiana amiga seva, Valentina. Nomes comencar el viatge, en comptes d-anar al Fuji... s-anava a un parc d-atraccions abans!!! Bravo, Omar, per mirar-te amb detall el full explicatiu que et van donar. XD "Paaal" vaig pensar, pero bueno... A l-altre parc d-atraccions ja vaig tenir-ne prou, la veritat. Per SORT aquest cop no era l-unic que li feia pal (l-altre cop si... i no era plan de quedar-me sol), perque a la Sophie tampoc li motiven gaire. Van comencar les italianes fent cua a l-atraccio principal, una mena de Dragon Khan, i me-n vaig anar amb la Sophie i la Chin porai. Al final vam estar tota l-estona del parc separats, pq les altres feien les cues mes grosses...

Per sort la Sophie parla mandari, i podia parlar fluidament amb la Chin. La Chin es una tia molt divertida, pero el problema es que hi ha poca comunicacio, ens diem lo just, perque nomes podem fer-ho en japones. Aixi que la Sophie parlava amb mi en angles i amb la Chin en mandari, i a vegades feia d-interpret. Va estar be perque aixi ens vam poder coneixer mes. A destacar (aixi amb dos pinzellades), havia estat a Barcelona i es una tia inteligent i madura, o sigui que les converses fins i tot van anar mes enlla de "explicame un poco tu vida", com amb tothom al principi. Per aixo m-ha agradat coneixer-la, com al Che amb tot el que sap de budisme i mon asiatic en general.
Total, que ens vam passar les 4 hores de parc anant a les atraccions mes lights, pero vam poder fer mes coses pq hi havia menys gent. Penseu que les altres van esperar fins a una hora i mitja per pujar... El parc estava be, era tipus Port Aventura pero sense ser tant gran. Em refereixo al nivell de les atraccions fortes.

Despres d-aixo vam tornar a l-autobus i... cap a l-hotel! Durant el cami, ens van dir que eren habitacions en grup i... el problema? Uhm... dels que conec, era l-unic noi! I les habitacions eren per sexes... O sigui que al principi vaig pensar: "quina mandra ara fotre-m amb ves a saber qui...". Vaig veure que li donaven un full a un tio amb els cabells pentinats estil Goku i deien el meu nom. Pensava que era nomes amb ell pq creia que era per parelles, pero era ell i 3 mes. Els 4 taiwanesos, que obviament parlen entre ells en taiwanes. Al principi va ser una mica pou, pq me-n vaig anar amb ells i era un "nada..." bastant epic, pero el dels cabells com el Goku era simpatic i tal. El problema es que no ens enteniem molt, perque angles poquiiiiiiito i japones tambe. Mes que poc japones, la pronunciacio. L-hotel era del pal tradicional. Enooooorme, pero tradicional. Vam arribar a una habitacio enorme tambe, amb una tauleta a terra al mig, estil japones, tatami, futon (guardats), on una noia del hotel (amb kimono) va entrar a l-habitacio i ens va preparar unes taces de ocha, te japones.

El plan era anar a l-onsen de l-hotel i despres sopar amb yukatas (kimono d-estiu) mentre alguns companys cantaven en un karaoke gegant damunt d-un escenari. Pero torno a l-onsen. Agafo una tovallola, arribo a baix... I marabunta d-asiatics en pilota picada!!! Joder, al principi em va costar! Mes que res va ser el xoc. Pero si, al final em vaig dutxar "entre hombres desnudos". XD El bany public constava de dos piscines d-aigues termals al mig, i a les parets dutxes individuals de les de seure en un taburet, rollo manga total. Pels japonesos, abans d-entrar a l-onsen t-has de dutxar amb sabo, despres entrar a l-onsen i, quan surts, tornar-te a passar aigua. Aixi ho vaig fer. Anava amb els taiwanesos xerrant, una mica amb cada un, pero d-entrada parlava mes amb el que he dit. Ah, m-oblidava, alguuuuuuuun vincle amb ells tenia, pq son els amics d-una tia que havia vingut a classe amb mi dos dies. No vam parlar gaire, pero almeeeenys eren relativament coneguts per aquest vincle. Total, que despres de dutxar-me vaig voler entrar a l-onsen, pero hi havia un d-exterior, sense sostre, amb un mur de bambu per guardar la intimitat. Pero era l-aire lliure total!!! M-hagues encantat tenir la camera, tot i que obviament hagues quedat fatal un tio amb camera entre tios en boles. Potser hagues pillat i tot! XD

Despres d-una estona de relax, vam sortir, ens vam posar els yukatas i vam anar directament al sopar. Les fotos parlen per si soles. Un menjador geganti, com un gimnas, amb un escenari de teatre i tot, a on cantaven els "escollits" de cada autobus (els que volien, vaja). Fileres i fileres de tauletes a terra, tots sobre tatami, i 500 persones sopant al mateix lloc, TOTS amb yukata!!! Era precios de veritat. Els 10 occidentals (uuuh) cantavem molt, pero el 99% d-un cop d-ull semblaven japonesos total, sobretot les noies. El sopar va ser un manjar increible. Vaig ser dels pocs que s-ho va acabar tot (ja em coneixeu XD). Despres ens vam passar un bon rato fent fotos.
Al final la calda era insuportable, i em vaig retrobar amb Angela, Sophie, Valentina i Chin i vam anar a donar un volt, en yukata sempre, pel poble. Despres vam tornar i hi havia un espectacle de tambors japonesos! Hi ha videos. I finalment vaig aconseguir el que volia: unir els dos grups, els que ja coneixia amb els taiwanesos! Perque vaig sopar amb els taiwanesos, despres vaig marxar amb els altres... i era com lleig, ja que no ens coneixiem i compartim habitacio. A mes, en el sopar van ser super bona gent, em van convidar a birra, tots volien saber com era la vida a Barcelona... Un encant.

Ah! Una anecdota divertida: se-ns van acostar dos noies de Hong Kong a la Valentina i a mi per fer-se fotos amb nosaltres. Ens miraven com fascinades, i parlaven poc japones, lo just. Doncs despres de les fotos, a les que vam accedir encantats, a la Valentina li van dir que era "kirei", bonica i despres a mi em van dir algo que no vaig entendre, amb el que vaig respondre amb un lleuger moviment afirmatiu... Les noies es van quedar mirant-me com si esperessin algo i despres van dir adeu. I jo "Ah". Acte seguit, la Valentina (que sap moooolt japones) em va dir que el que ens havien dit es: "Tu ets bonica, pero tu ets molt guapo.". XD Falloooo! Espero que pensessin que no les vaig entendre... La Valentina es va estar rient de mi bona part de la nit per aixo!! XD

Doncs les 500 persones es van "esfumar" en festes privades a les habitacions de l-hotel. Com que les habitacions eren grans, hi anava gent d-altres habitacions i alla la liaven gorda. Nomes passant per davant se sentia una cridoria, riures... Nosaltres vam fer el mateix! XD Al final erem l-Angela, Valentina, Chin i jo mes els 4 taiwanesos (Pan, Chin -tambe- Kou i Kei) i la Aoi, l^altra taiwanesa que havia anat amb mi i era el vincle entre jo i ells. Vam estar jugant a cartes i fent el burro bastant, va estar be!! Ara, despres, no em pregunteu per que, se-n van anar tots de pet a l-onsen un altre cop. A mitja festa, bevent, jugant a cartes, s-aixequen i piren a l-onsen! :oO Obviament a mi no m-entrava para nada en aquell moment... Pero despres van tornar. No vam anar a dormir tant tard, a les 3, pero penseu que haviem sopat a les 19:00 i que ens haviem llevat molt d-hora. Jo, a les 5:15. O sigui, la sensacio no era de "s-ha desinflat, anem a sobar" sino de "ho hem donat tot i hasta aqui".

I avui ha sigut un dia molt mes soso, per aixo no m-estendre tant. Hem anat al Fuji, fins al punt mes alt que es pot arribar en cotxe, pero hi havia una boira brutal i no hi havia gaire vista... O sigui que hem anat a la tenda de souvenirs i cap avall a dinar! Almenys he comprat unes galetes que son simpatiques (ja les veureu). El dinar, casi com el sopar de quantitat, davant d-un dels llacs que rodeja al Fuji. Per sort la boira nomes era a 3000 o 4000 metres...

I finalment, quan ja marxavem, s-ha vist una miiiiiiiiiiiiiiiica el Fuji i hem aprofitat tots a lo bestia, des de l-autocar, enganxats als vidres fent fotos. Ha sigut divertit. He fet recopilacio de mails amb els taiwanesos (per enviar-los les fotos), la Sophie i la Valentina, o sigui que... guai! L-excursio ha valgut la pena. Com el curs de japones, mes que pel que inicialment estava previst, m-ha servit per a altres coses. Diumenge anem a Yoyogi parc amb Che & cia i els hem convidat, a veure si venen...

Doncs fins aqui!!! Ara ja no tinc res "concret", o sigui, estic mes lliure. La setmana que ve vull anar a Nikko, pero no se quan ho fare. Suposo que el dia que els hi vagi pitjor als de classe. Dema he tornat a quedar amb ells per anar a la classe gratis de japones que es fa a Shinjuku. A veure que tal.

I, ah! M-he comprat una targeta de 4 Gb per la camera. Inicialment no volia, pero vaig anar a que em passessin UNA targeta de 500 Mb a CD (a DVD no ho feien) i em va costar 2.000 yens. La targeta de 4 Gb (4 vegades mes que les dos que tinc juntes) m-ha costat 4.500 yens (27 euros), mooolt mes barato que anar-ho passant a CD (i aixi m-oblido d-haver-ho de fer).

Mata neee!!!