Fins aviat!

Nens i nenes, això es va acabant!!! Ja ho tinc quasi tot a punt. Encara he d'anar a fer 3 gestions (banc, farmàcia i... anar a un chino, òbviament, com a bon racaman) i ja estaré. Però no us penseu que estic gaire nerviós! Sorprenentment estic tranquil. Suposo que perquè fa molt que ho estic pensant tot i vaig bé, perquè el camí me'l conec i perquè sé que ningú m'hi espera. Al blog, a sota del rellotge de l'hora de Barcelona, en principi hi aniran apareixent les fotos a mesura que les bagi pujant. Està molt bé perquè si hi entreu es pot fer "ver como diapositivas" a pantalla completa. Ara, ja veurem si ho puc anar penjant o què.

És bastant tranquil·litzador (mel·lon) pensar que ningú m'espera, que no he d'estar a cap hora (a part de la de l'avió...) ni res de res. No sé, em sento una mica com si anés a pillar el metro... o potser més aviat la Renfe, pel temps que trigaré... :oP

Arribaré allà sobre les 8:00 del matí d'aquí, o sea, FALTA, així que no crec que tingueu notícies meves com a mínim fins al migdia d'aquí (el vespre d'allà). Aquest rellotge que he posat al blog sobre l'hora a Tòquio us servirà ara per fer-vos una idea del que estic fent, com em servirà a mi la de Barcelona. Igualment ja havia pensat no canviar l'hora del mòbil (per saber sempre la de BCN) i canviar la del rellotge de mà. Almenys al principi, que hauré de trucar a ma mare i tal per dir que he arribat bé, etc.

Espero que gaudiu molt del juliol, tot i que no crec que tant com jo! XD Aquests dies no he deixat de pensar coses com "el toro, por los cuernos" i sobretot "ara vull i a més puc", en el sentit de no deixar passar l'oportunitat de fer algo que m'omple de ganes de viure. Perquè sobretot és això. (i sento posar-me pastís... però ja se sap que abans d'un viatge estàs més emotiu i no s'hi pot fer res...) Més enllà de frikades i japos, que ja s'ha parlat molt fins a quasi ser un monotema, em motiva moltíssim aprendre cada detall de com viuen, què fan, per què, etc.

En el llibre de Un geek en Japón, d'un amic del David de Japó, l'autor pregunta si no ens sembla raro que la segona potència econòmica del món surti proporcionalment tant poc pels mitjans, més enllà de panoràmiques urbanes superficials. Realment en sabem molt poc pel que estem rodejats d'objectes Made in Japan (o potser ara Made in China però dissenyats a Japó... :oP) Doncs és una mica això, descobrir una potència, no en el sentit econòmic, sinó del volum d'informació que suposa, que està com oculta.

Quan arribes allà és com descobrir una civilització paral·lela, com si haguessis passat per un túnel dimensional o alguna experiència pròpia de la ciència ficció. I ho dic pensant més enllà del "flash" de la foto que es queda només en l'estètica de les seves ciutats i dels ulls dels seus habitants.

No sé, espero que amb el japonès que ara sé pugui anar pillant més coses que l'altre cop, i no em refereixo només a converses trivials, útils per comprovar que vaig bé de comprensió oral, sinó per anar veient rareses al meu voltant. També m'agrada molt posar-me a prova, no només per veure si he millorat en alguns aspectes (com ara espavilar-me a l'estranger o tenir una conversa intel·ligible en japonès), sinó sobretot per fer-me adonar d'alguns altres aspectes que no era conscient que hi eren. Em refereixo més a aquelles dinàmiques que encara identifico amb la infància i l'adolescència. Per això aquest viatge és també com una festa de la majoria d'edat, a còpia de forçar-me, però em fa i farà sentir més adult. I no ho dic per posar-me una medalleta, ni per anar de madur, sinó perquè necessitava veure que, després d'emancipar-me ara fa 3 anys, he fet algun altre pas endavant.

En fi, bàsicament això és amb més detall el que penso. I ara ja us vaig deixant, que com he dit tinc coses per enllestir abans de 2 hores, quan em passi a buscar el meu tiet i vagi ja camí de l'aeroport.

Una abraçada i un petó molt fort a tots!

Ens veiem... molt aviat!!