coneixer gent, veure kabuki, anar al Fuji... i un parc d-atraccions???

Per fi tinc temps per escriure!!!

Joder, ahir volia pero va ser impossible! Penseu que el meu apartament esta en un edifici de 3 plantes i tots els inquilins compartim... 1 ordinador! Hi havia una tia que estava aaaaamb laaaa caaaaaaaalma buscant feina... i al final em vaig quedar sobat al sofa de l-habitacio comunitaria i tot... Obviament al despertar/me em vaig anar a sobar.

Tema classes:

• Tret d-un dia, que no hi vaig anar (em vaig quedar sobat al llit abans del previst, com casi cada dia, i vaig posar les alarmes mig sobat pero no vaig veure que estava el mobil en silenci... obviament em vaig adormir), la resta molt be. A veure, vaig pillant coses... No es tant el que aprenc (que moltes vegades em quedo sense saber de que cony esta parlant la profe) sino que m-acostumo a saco a la fonetica i fem molta practica. Crec que parlo millor el japones, tot i que percentualment en una setmana no crec que hagi apres taaant.


• Esta be que cada dia tens una professora diferent, aixi vas escoltant formes diferents de parlar el japones. No se per que, pero TOTES son simpatiquissssssssimes, pero molt bestia! Sempre somrient, fent conyes... I, menys una, totes son joves. Per les profes, puta mare.


• I encara no he pagat pq em demanen que ho faci en efectiu... Crec q fare una transferencia bancaria, pq em quedare sense cash!


• Els companys de classe van variant alguns... Hi ha qui es canvia de nivell, que ve quan vol, qui ja no he vist des de dilluns... Fa dies m-havien dit que hi havia un mexica i un espanyol a l-escola, pero a part d-un "Ah", no li vaig donar importancia. Doncs ahir l-espanyol va entrar a la meva classe mentres feiem el descans pq a ell li deien el mateix (jo ja ni m-enrecordava、pq vaig comencar a parlar-me amb altres i tal). I resulta que es de Barcelona! Vamossss! Puta mare. A mes, aquesta era la seva ultima setmana, o sigui que ja es coneix mes amb els companys de la seva classe i me-ls va presentar i tal (un nivell menys).

Es diu Eneko (es catala pero de familia navarresa) i estudia arquitectura. M-ha fet gracia pq esta aqui viatjant sol, es el seu primer cop, i tb va trobar l-academia com jo: tal qual posant al Google "nihongo" "Tokyo" o algo aixi i el primer link. Joincidencia?

Doncs ahir, al final de classe, em va dir que si volia anar amb ell i els de la seva classe a veure Kabuki. Es un dels teatres tradicionals japonesos (tambe hi ha el Noh). Es de l-epoca Tokugawa, l-epoca previa a l-Era Meiji, la de la modernitzacio, i es un tipus de teatre molt vistos per les robes i els maquillatges. A mes, te la gracia de que tots els actors son homes, fins i tot en els papers femenins.

Ens vam presentar: erem 2 catalans (Eneko i jo), 2 coreans (Che i Yui) i 2 italianes (Erica i Angela), d-entre 18 i 25 anys (no era jo l-unic venerable, per si voleu rajar ;oP). Els coreans nomes parlen angles (la Yui parla millor que jo el japones i m-hi puc entendre bastant), i amb les italianes a saco en catala-castella, i elles en italia, i a molt males parlen angles. Ah! Una d-elles es japonesa\italiana (el seu pare es japones, pero ella no el parla), pero algo si que se li nota!

Doncs vam anar al Kabuki, vam fer la cua de rigor, i vaig pillar un pinganillo per la traduccio... Ara.... igualment vaig pillar poqueeet poqueeet. Diuen que els propis japonesos sovint no entenen el japones del Kabuki pq sempre son histories antigues, de l-epoca dels samurai, i parlen en plan "vuesa mered". Algo suelto anava pillant, pero com que tb vaig anar rulant el pinganillo pq la gent ho pilles... Al final l-Eneko em va explicar l-obra, q ell el va tenir alltime. Vam agafar nomes un acte, que es una hora i mitja (suficient) i son 1000 yens (6 euros). O sigui, com anar al cine pero sense pillar res! Pero per l-experiencia... guai, sobretot esteticament.

Despres vam anar direccio Roppongi, que a prop d-alla els coreans coneixien un bon restaurant corea. Vam fotre un manjar brutal. Super greixos i picant, pero brutal. Ja penjare fotos quan pugui (again). I tot per 12 euros! (I love Japan). Despres ja vam anar a un bar a prendre algo, pero ja vam pirar... que avui hi havia classe de nou!

Una de les italianes, l-Angela, em va dir que la setmana que ve estant muntant una excursio al mont Fuji, i que si volia anar. Al principi m-ho vaig pensar... perque son 17.000 yens (uns 100 euros). Per que? Es una excursio de dos dies, amb allotjament, transport, guia i onsen inclos. Un onsen es un balneari japones, aigues termals basicament. Pero al mont Fuji!!!

Avui era l-ultim dia per pagar. Pero al final, com que es una cosa que ja volia fer (veure el Fuji), sol no crec que hi hagues anat, 100 euros ara es una punyalada (pero vist des de Barcelona ho pagava directe), etc., a mes coneixere gent d-altres classes (pq anem junts).... Al final m-ho he pillat! I lo de l-onsen tambe em tira... No se, mai faig coses d-aquestes i sobretot penso que l-experiencia amb el temps la recordare. Ja us dire que tal! Es marxar dijous a les 8 del mati i tornar divendres a les 7 de la tarda... perfecte per despres sortir!

Total, (vaig resumiiiiiint pq m-enrotllo molt... pero ultimament han passat moltes coses) que avui despres de classe tb me n-he anat amb ells, avui en comptes del Che (el corea), ha vingut l-america que ve amb mi (Ian), i un noi de Xhanghai que es diu Adam (pq va neixer a Canada i tal). Ah, i l-Erica (italiana) tp ha vingut. Doncs volien anar a un parc d-atraccions que hi ha al costat del Tokyo Dome, l-estadi de beisbol. En principi esta dedicat als Power Rangers... o hi havia molta cosa d-ells, pero es mes "trasfondo" que altra cosa... Mira que em feia pal... sobretot els 3000 euros per poder pujar a totes les atraccions (18 euros.. pero es que tenia a la retina el haver pagat 100 per lo del Fuji). Al final m-he tirat a la piscina, i ens hem passat 4 hores d-atraccions amunt i avall.

Dioooooos. I no era una mariconada de parc, eh? A veure, de gran, tipo Tibidabo, pero les atraccions molt mes fortes! Tenia una especie de Dragon Kahn, un d-aquells de caiguda lliure de 80 metres, i altres que em fa pal explicar pq es llarg... Ja ho sabia, pero he redescobert que no estic fet per les atraccions... Mira, un dia es un dia, i no sera pq no hem rigut. Despres hem fet unes maquines (aquella del tambor amb la canco del Doraemon? Esa!) i ara he pirat cap a casa.

Els hi he enviat un sms als madrilenys d-Osaka a veure si fan algo, pero de moment se m-estan petant... La veritat es que estic mort (com tots els altres de classe... 4 hores amunt i avall al parc d-atraccions... uf), i a mes aquesta nit nomes he dormit 5 hores... pero, si em diuen algo, m-apunto! No em "preocupa" massa pq dema si que surto amb els de classe, que es el gran comiat dels que marxen i ve bastanta gent.

I sobre els companys de classe, aquests 2 dies he practicat mooooooolt mes angles que japones (que tambe va be, pero vaja...). Amb la coreana, de puta mare, pq te un accent mes "neutre" per mi, i quan no l-entenc li dic en japones. Pero amb l-america i el canadenc (de Shanghai)... a vegades me cuesta! Pero bueno, a la segona normalment ho pillo, si no, pel context, si no, per mimica i, a molt males, m-ho tradueix l-Eneko. :oP Amb les italianes sobretot els verbs els dic en catala ("manjare", "parlare" es casi igual... abans que comer, hablar), sobretot pq em diuen que m-entenen mes.

Bernat, lo del reportatge fotografic, el faig igualment... pensa que no paro de tirar fotos a homes, dones, nens, animals, frikis... Del total, ja fare una seleccio per vosaltres dos, si voleu! XD Ultimament, jo crec que es la camera, estic intentant fer mes fotos maques. I algunes fotos a ties fare, pero no vull semblar un obses! La de la tia d-Akihabara es pq trobo que estava en una pose molt sensual, amb les cames creuades, i la del primer pla pq esteticament es maca, la pell, el cabell.. (no tant el component baba). Pensa que vosaltres nomes veieu aixo, pero jo ja estic una mica "immunitzat" pel dia a dia i, quan faig fotos, es pq penso que pot estar be! ;o) Pero algunes fare, siiii, no et preocupis! ;o)

I crec que aixo, en resum, com sempre, es tot. :oP Dema encara no se que fare... I, lo de les fotos, quan pugui!

Una abracada i un peto!