"living la vida loca"

Boneeeeeees!!!

Escric des d-un ciber cafe a Osaka!!! Buaaah! Sento no haver escrit, pero en un dia i mig la de coses que han passat!!! Exactament aixo es el que volia amb aquest viatge... Sort que he vingut a Osaka!!!

Per passos:

Ahir vaig pillar el shinkansen fins a Osaka (per 13.000 yens, uns 78 euros). Auch, pero el vaig pillar a l^estacio mateix per anar\me^n ja. I jo sere racaman, pero per experiencies que valen la pena me la suden els diners. Doncs sense enterarme gaire de res vaig pillar un shinkansen a lestacio central de Tokyo (despres de tornar a passar per Akihabara per pillarme una funda per la camera nova). Doncs cap a les 5 de la tarda ja estava aqui. Vaig fer una patejada eeeeeeeeepica fins arribar a un gratacels de 40 plantes des don es veu tot Osaka, i despres me-n vaig anar cap el centre.

Al metro estava perdudissim. No nomes no tenia mapa, sino que estava a una de les estacions mes grans de Japo, amb 20 o 30 sortides diferents, milers de trens en moltes direccions... Un tio de la nostra edat sem va acostar i em va comencar a parlar en un angles "tueru" total, pronunciant bastant malament (a vegades el 50% era ininteligible). A part d-aixo, era molt simpatic. Era de Hiroshima i estudia alla, i va donar la casualitat que anavem a la mateixa direccio. Pel cami (una mitja hora) vam estar parlant de varies coses i al final em va acompanyar fins al lloc EXACTE a on havia de quedar amb el David! Es va enrotllar molt (ell baixava a la mateixa parada pero per una altra boca). I no us penseu que es com a BCN, amb 2 o 4 sortides. La meva era la 14, i nhi ha mes. O sigui, que sha de caminar bastant.

Alla em vaig trobar amb el David. "Cuanto tiempo!!", i al final erem uns 10 o aixi. Dos d-ells eren catalans, aixi que imagineu el que vaig flipar al poder estar parlant en catala a un dels llocs mes emblematics d-Osaka, un pont del qual ja veureu fotos (Dani i Bernat, el del cartell del tio corrent que posa "Glico"). La resta eren madrilenys i una venezolana, i una amiga japonesa d-una amiga del David (complicat eh?), que va venir sense ella pq la tia venia mes tard.

Va comencar una mica malament pq costava trobar lloc. Osaka per la nit es com la zona Rambles, Tallers, etc. pero amb el doble de gent. En serio, BRUTAL. Finalment vam trobar un lloc de puta mare. Semblava que haviem de seure a terra, pero SALVATS: sota la taula hi havia un forat per estirar les cames (vamossss!!). Vam anar jalant i bevent, era un autentic banquet. Jo pensava "ens la clavaran...". Al cap dun rato va pirar un dels catalans i va venir l-altra noia japonesa, i ens van fer canviar de lloc pq necessitaven la nostra taula. En el nou lloc vam seguir bevent, ja cubates... Que demanavem cubates i no ho entenen. Et porten el whisky, un got ple, i a part un got amb coca cola. Ja em veieu fent les barreges... En aixo sempre van a les normes: com que no esta a la carta, els hi costa fer/ho malgrat que entenguin el que els hi has demanat.

Total, podeu imaginar que una festeta amb 10 persones i cubates amunt i avall es va anar animant... M-ho vaig passar TANT be!! Vaig parlar amb tothom. Un madrileny que esta viatjant sol, dos que viuen ara a Toquio (i que ens seguirem veient, de fet ara estic aqui al ciber amb ells nomes), la venezolana, que esta casada amb un frances del qual no paravem de rajar, l-altre catala, que rajavem pq justament ara es vol casar, i les dos japoneses, que van estudiar a Espanya 9 mesos, a Salamanca i Granada. Puta mare, pq amb elles feiem un poti/poti japones espanyol i ens enteniem molt be. A mes, amb un altre madrileny (que ara esta sobant) tb parlavem de sexe i tal、 i vam riure molt (ells flipaven una mica, pero ja saben com som nosaltres, mes explicits).

Finalment, fent porres de quant ens sortiria tot el festival, 4 hores al restaurant sopant, bevent, fent els cubates i tornant a demanar menjar, ens va sortir tot per 3.300 yens per persona (uns 20 euros), que va ser puta mare. Llavors vam anar a un karaoke. Vamosssss!!! Mola tant!!! Estavem en una habitacio per nosaltres, els 10 del sopar, anant seleccionant cancons... Va sonar des de Ricky Martin, la Macarena, Dont look back in anger, Mazinger Z, Love me Tender de l-Elvis, la canco inicial de Bola de Drac... E-P-I-C. Aquesta era l-unic jo que la cantava en catala! Mhaurieu dhaver vist cantant el "Majingaaaaaaa!" XD XD XD

Obviament alla vam continuar privant. Fins llavors, jo crec que debia portar unes 3 birres i 5 o 6 cubates, mes o menys.

Pero la nit no acabava. Eren les 2 nomes!!! Penseu que es sopa molt dhora, i que a les 6 ja es fosc. Imagineu lo que quedava... Discoteca! Alla si que la turca va ser impressionant. El karaoke no ens va costar res pq amb el que va sobrar del pot comu del restaurant ho vam pagar. La discoteca en canvi eren 4.000 yens (24 euros) pero... barra lliure. E-P-I-C!!! En serio, E-P-I-C. No ho sabria dir, pero al final jo crec que em debia fotre tranquilament 4 o 5 cubates mes. Era un no parar... A mes, Jack Daniels, no cutrilongo, eh! Aqui els carreguen una mica menys, pero igualment... VAYA PET!! Teniem molt bon rotllo entre tots, parlant tots amb tots, va estar molt be. A mes, com a quota "hispana" vam animar bastant a unes japos que estaven a la tarima pero no s-atrevien a ballar, i van acabar desfassantse totaaal. Obviament hi ha mil fotos de tot el sopar, i suposo que la resta ens les passarem per mail. Per ara segueixo sense poder posar cap pq aquests cibers no tenen lectors de targetes... Haure d-anar a una tenda pq m-ho posin...

Amb tot aixo, jo havia vingut des de Tokio amb la meva motxilla, la camera i tal, i... que feia amb aixo? Doncs aqui moltes discoteques tenen taquilla!! Brutal... La nit va estar de puta mare. Van ser unes 10 hores des de que vam comencar a sopar fins que vam pirar. I... on vaig dormir? Doncs els dos madrilenys tenien un hotel i em van dir que podia dormir al terra, i tal qual. Aquest mati he sortit per la porta d-emergencia pq no em veiessin a recepcio, i ale.

Ah!! De les dos japoneses, una (es diu Hitomi) ve ara el 2 d-agost a BCN. A veure si ens veiem (tot i que el seu novio viu a Bcn... potser es queden trinco-trinco all day XD). No nomes amb ella, pero amb varios ens hem donat mails o mobils per veure si ens veiem.

I avui hem anat a dinar porai amb el David i els 2 madrilenys, i des de llavors que estem junts (pero el David ha pirat ja). No se si ens tornarem a veure. Si tinc pasta (no ho se... ultimament estic fonentme bastant rapid tot... crec que estare uns dies de super total) magradaria tornar a Osaka abans de marxar. Els que el coneixeu ja ho sabeu, pero sortir amb el David es la hostia. No nomes coneix bons llocs, sino tambe molta gent. No me-n penedeixo gens del punyalet de 78 euros (i el que em tocara pagar ara...). Tot i que ara em costara menys (crec).

A part d-aixo, el divendres tb vaig coneixer a una noia-dona japonesa (no sabria dir ben be) que estava comencant a parlar algo d-espanyol, i va estar be pq va ser un rato bastant llarg de parlar nomes japones (amb diccionari) i ens vam entendre be! Bueno "be"... Ens vam entendre. XD Almenys les idees arribaven. Pq d-angles.............. re.

No se... tant de bo tots els caps de setmana siguin com aquest. Per ara esta sent la bomba! Els madrilenys estan tb un mes a Toquio (un estudia tb alla ara), aixi que amb ells podre sortir almenys per les nits. No es el mateix que sortir sol.. Ja us anire explicant!! Segurament em deixo milions de coses, pero aixo es un tastet!

De moment, aquesta experiencia no podria ser mes positiva. Ara mateix estic molt content. Suposo que sem nota, no? XD I mira que jo era el primer "jinyat" que no s-atrevia a sortir, pero us recomano a tots lexperiencia de viatjar sol. Em sento molt mes obert pq mhe desforcar a parlar mes per poder entrar als llocs, fer coses, etc., i al final acabes trobant a algu amb qui comences a parlar mes i ja es una experiencia.

En fi, us he d-anar deixant pq el temps se^m va acabant. D^aqui un rato tornare a Toquio, i ja anire escribint. En principi dema a les 9 del mati comenco el curs de japones. A veure que tal! M-ha dit un dels madrilenys (que fa algo similar) que esta molt content de fer/ho pq tb ha conegut gent alla, despres han sortit junts... molt be.

Fins llavors, cuideuvos molt i gaudiu de la vida!!! Suposo que no tant com jo, pero que l-alegria es contagiii!

Una abracada i un peto!