Ultim post des de Japo

Ultimament no he trobat el moment per escriure, aixi que ara aprofitare. Fare un resum EPIC pq he fet moltes coses i no tinc temps per escriure-ho molt, i tampoc us vull ratllar amb una biblia de post. ^_^

El divendres, per fi, vaig anar a Nikko (mel.lon)!! Tenia moltes ganes. Em va costar una mica, pq vaig haver de pillar 2 trens. No esta molt lluny, a unes 2-3 hores depen del tren, pero deu ni do. Em va encantar. Es un poblet petitissim per ser Japo, d-uns 20.000 habitants, pero fa 1.200 anys hi va passar un monjo budista que hi va fundar un temple, i des de llavors va passar a ser un lloc espiritualment molt important pels japonesos. Tant es aixi que el shogun mes important de la historia de Japo, Tokugawa Ieyasu, que es qui va unificar el Japo, va decidir que volia que les seves cendres restessin a Nikko. El shogunat del seu clan es el mes llarg de la historia de Japo, 287 anys crec, i en el moment de maxim esplendor el seu net, Tokugawa Iemitsu, que es qui va aillar mes el Japo del mon i va prohibir el cristianisme, li va voler fer un mausoleu que representes tot el poder del clan Tokugawa.
Despres d-aquesta mini-introduccio historica, el tema es que a Nikko hi ha dos mausoleus preciosos i immensos, el dels dos shogun, a part del temple que va fundar el monjo, on hi ha 3 estatues gegants de Buda, daurades, precioses, pero que no es podien fer fotos i em vaig cara en su-puta-madre. Eren una mica mes petites que el Buda de Nara, que ja es gros, pero molt mes treballades. Llastima. Nomes us dic que en 5 hores vaig fer 350 fotos, comptades. El meu record! :oP Obviament nomes us puc posar una infima part. Per desgracia no us podreu fer molt a la idea del que es, pero imagineu un lloc artisticament precios, tot cuidat fins a l-ultim detall, enmig d-un bosc verge i moooolt humit, com podeu imaginar per la foto, al mig de la natura. Doncs era aixo.
Dissabte vaig anar a veure el hanabi d-Asakusa, uns focs artificials molt famosos, que hi va molta gent, i la gracia principal es que molta gent hi va en yukata, kimono d-estiu. Sobretot noies, pero hi havia tambe molts homes. El millor era l-ambient, japones total, i per aixo hi vaig anar. Vaig anar-hi amb l-Angela, el Kou, el Chin i el seu germa, es a dir, pack taiwanes! Encara no coneixia al seu germa, pero em va caure molt be. Em va preguntar quants idiomes parlava i, quan li vaig dir q parlava catala, li vaig haver d-explicar el tema de Catalunya i tal, i el tio estava super interessat pel tema. Nomes us dic que vaig acabar explicant-li l-expulsio dels musulmans, els Reis Catolics... Una mena d-Historia de Catalunya reduida i en angles! :oP En general tothom flipa quan els hi dic que tenim un idioma propi, bandera, himne, govern... Sempre els hi parlo d-Escocia per veure si ho entenen, pero tampoc ho coneixen molt... Almenys els asiatics.
I diumenge vaig quedar amb el Che, l-Angela, la Chin i la Lee, l-altra taiwanesa, i vam anar a donar una volta, ells compraven coses, i despres ens vam reunir amb l-Ian i la Bo, l-america i la tailandesa.
A part de tot aixo, el divendres vaig sortir amb el Ricardo i el Jose, 7 espanyols mes i 1 coreana! Dels 7 espanyols, 4 eren catalans. Pero nomes m-hi vaig fer amb 1 d-aquests, pq els altres eren ties que anaven juntes tota l-estona i bastant poc fiesteres... Doncs amb aquest, que es diu Ferran, tambe vaig sortir el dissabte. Ahir vam acabar sortint el Che, la Bo, el Ferran i jo, i avui toooorno a sortir pero amb el Ricardo i el Ferran. Si, si, no paro. Mai havia sortit tant! Avui sera el 4 dia consecutiu... Estic bastant mort, pero com que es l-ultim dia que puc sortir... Ah, i dimecres tb vaig sortir, o sigui que son 5 cops en 6 dies. Nosssstamaaaaal. La meva economia ho nota, pero com que aixo ja s-acaba...

Avui, en canvi, no he fet gran cosa, mes que venir al barri de Jimbocho, el dels llibreters, a veure si trobo algun ukiyo-e que estigui be. A mes, com he dit al foro pero aqui no, ahir vaig deixar la motxilla en una taquilla de Roppongi pero la maquina no em va donar password... O sigui que no l-he pogut treure fins avui a les 4 de la tarda i perque ha vingut un tecnic! Quin patir... Sort que m-havia preparat un paperet en japones a casa explicant tot el que hi havia a dins i tal...

Per ultim, tot i que se m-acaba el temps, estic bastant content perque no estic pensant "que no s-acabi, que no s-acabi". Ja em ve de gust tornar. Em ve de gust perque tinc coses a fer a Barcelona, tinc MOOOOLTES ganes de veure-us a tots, i se que tornare a Japo a la que pugui, o sigui que no em preocupa. I tambe que economicament necessito estar un temps sabent que no gasto res... Tot i que estigui aqui, segueixo sent racaman! ;o)

Clar que els trobare a faltar, pero em sembla que la meva ment comenca a estar saturada de cada dia rebre tantisssima informacio, sigui de llocs, de gent, paraules noves en japones o angles, el que sigui. Crec que necessito unes vacances! XD I se que amb alguns ens tornarem a veure, o sigui que no em preocupa no veure-ls mes. Molts repetiran l-any que ve.

De moment aixo es tot. Arribo el 30 a la nit, com a les 00:00 o aixi, a Barcelona. A veure si el 31 ens veiem amb alguns!!! Si no, a Port!

Una abracada i fins mooolt aviat!!!

Kanda Myojin

Avui comencare cagant-me en unes quantes coses...

• Els negratas de Roppongi. Ahir vaig passar per alla i des de les 7 de la tarda (aqui ja es fosc) estan de lo mes PLASTA que et pots trobar! En serio, O-D-I. Ja recordava que eren pesats, si, no es que no ho sapigues, pero es que ahir va ser caminar 2 carrers i potser 15 tios em volien parar. Al final vaig haver de sudar com de la merda i ser maleducat... No m-agrada fer-ho, pero eren MASSA pesats. Hi havia un que em va preguntar que a on anava, i li vaig dir que no li importava. En serio, creieu que m-han de preguntar a on vaig??? A un altre li vaig dir que anava al super per treure-me-l de sobre i em volia acompanyar al super i despres portar-me al seu pub!!! o_O Em va seguir un rato fins que li vaig dir un "NO." rotund. O-D-I.
• He estat des del migdia pendent de que feien els de classe via un sms a l-Angela, la unica a qui li puc enviar (els altres tenen mobils japonesos, que no tenen sms, nomes mail). Jo crec que se l-ha deixat a casa o algo... perque li he enviat 2 sms i reeee de reeeee. He hagut de reciclar el dia again... Pero encaaaara (el dia). El "em cago" es pq dema tp crec que els vegi pq havia pensat veure-ls avui!! Que hi farem...

Pero anem a lo bo... Avui he anat a un santuari anomenat Kanda Myojin, a prop d-Akihabara. La meva guia li donava molta importancia, i he pensat que, com que no tenia res a fer, doncs que era una bona opcio. Esta a una parada de metro d-Akihabara (el barri de l-electronica i friki per qui no ho sapiga ja), o sigui que era una bona opcio tambe per aixo. A Akihabara hi ha molt ambient.

Aquests son els lleons que hi ha a la porta principal, just a baix. Es un santuari amb molta historia, de fa mes de 1.200 anys, pero els edificis actuals son una reproduccio despres de que un terratremol el 1923 el destruis. La meva guia el recomanava per l-espectacularitat i perque te molta influencia xinesa, i he pensat que podia estar be. No se si era el santuari o jo, pero avui estava especialment inspirat per fer fotos. N-he pujat un munt!!!

Canvio de tema, perque no nomes he anat al santuari (tot i que el 95% de fotos d-avui son d-alla...). En serio, que he fet unes 200 fotos nomes avui!

He fet algunes compres frikis! ^_^ Quatre tonteries, eh, que no hi ha molt per gastar... Siiii, estava claaaar que algo cauria, pero es que he trobat una tenda... DIOS! Son 9 pisos, si, si, NOU PISOS nomes de merchandising de series i frikades varies. NOU pisos! Nomes us dic que un dels pisos (el 5e) era en un 70-80% nomes de Bola de Drac! ^_^
Lo bo d-anar intercalant fotos culturals amb narracions frikis es que aixi tothom te algo a fer. :oP Fa dues setmanes vaig anar a una altra zona de Toquio, Nakano, que es on hi ha la tenda de Manga-Anime mes gran de Toquio (i del mon, clar). Es diu Mandarake. Al Dani i al Bernat els hi sonara perque vam anar a una Mandarake a Shibuya. Era com una Fnac... Doncs la que vaig anar son com 3! A veure, no es UNA botiga enorme, com l-altra, sino en plan centre comercial "normal", fins que hi entres, clar! XD Vull dir que potser hi ha 30 tendes que es diuen Mandarake, cada una especialitzada en algo. Son 3 pisos de centre comercial (tipus Glories, l-Illa o algo aixi) en un 80-90% de frikisme. A part hi ha restaurants, clar.
Ja sabeu que soc un tros de friki, pero fins i tot allo es massa per mi. En serio, es infinit! Doncs, a pesar d-allo, en la tenda d-avui he trobat mes frikades de Bola de Drac que a tots els Mandarake junts! I no m-estranyaria que n-hi hagi una altra encara mes epica pero que no la trobare mai... Es tan gran aixo!
I ultimament comenco a valorar d-una altra forma Toquio i Japo. Estic content, perque fins ara nomes era "experiencia, experiencia" mes i mes, insaciablement, perque hi ha tant per descobrir que t-impulsa a veure coses noves constantment. Pero en les 3 setmanes que porto ja ho comenco a veure diferent... Si, m-estimo molt aquest pais, ja ho sabeu, pero tambe hi ha cada vegada mes coses negatives que li veig. Per comencar, la fredor de la gent em comenca a molestar. No em refereixo a quan parlo amb ells, no, sino en general, com van al metro, pel carrer...
Al principi pensava "Oh, que relaxant poder estar al metro amb molta gent i que ningu digui res...", perque comparat amb Barcelona, allo es un galliner. I, a mes, a dins de qualsevol metro s-esta de puta mare, tots tenen aire condicionat... Pero arriba un moment en que comences a veure com es miren entre ells, si es miren, com si ni existissin, i aixo a la llarga comenca a cansar. M-han dit que sobretot passa a Toquio, pero jo he vingut a coneixer Toquio, no? Per aixo no vull generalitzar molt dient "els japonesos"; i amb prou feines puc dir "els tokiotes" pq nomes porto 3 setmanes... Cada vegada mes aixo de que siguin tant respectuosos i silenciosos per l-equilibri social em comenca a grinyolar... L-altre dia hi havia una noia plorant a l^andana i tothom sudava d-ella, fins que el cap d-estacio hi va anar. No ho se del cert, es suposicio meva, pero per la gent que hi havia a l-andana el metro devia anar A TOPE i es possible que li fotessin ma. Penseu que aqui hi ha vagons nomes per dones, eh?, que es un problema molt generalitzat. La majoria de vegades les dones no diuen res, potser s-intenten apartar, pero mai fan "una escena", i la resta de gent tampoc s-hi fica... No es que sudin, es que no estan acostumats a violentar-se amb un desconegut i no ho suporten.

Aixo en part te una explicacio cultural, pel que he llegit, perque en la seva societat esta molt mes marcat que en la nostra el si una persona forma part del teu cercle o no. Penseu que quan es presenten dos desconeguts, es donen sempre una targeta. Fins llavors es fan reverencies com si fossin el jefe de la polla, l-altre dia ho vaig presenciar. Aleshores veuen de que treballa i poden comencar a relacionar-se en funcio al rang social. Penseu que son una societat super jerarquitzada... El propi llenguatge japones esta ple de paraules que marquen la jerarquia.

En una societat tan ordenada, "els meus" o "els de casa" o "l-empresa" passa a ser el mes important, ho es tot per ells. Aixo en general, eh? Qualsevol que sigui de fora es un estrany. Per aixo son molt tancats, i encara mes amb els estrangers. A pesar d-aixo, son mooooolt amables perque, com que no et coneixen, encara no t-han posat en una posicio jerarquitzada i no saben com actuar. Per aixo a les tendes et tracten com un deu vivent, ja us ho explicare amb detall quan torni...

Doncs per aquest mateix motiu els hi costa un esforc bastant gran el relacionar-se amb desconeguts. Japo es un pais molt modern, pero molt tancat. Jo crec que en molts casos tenen atrofiada l-empatia humana instintiva d-ajudar a algu. No ho dic nomes per aquesta noia, ho he vist en altres ocasions. Tot i que tambe he de dir que no sempre, clar. He trobat gent maquissima que m-ha ajudat quan estava perdut, per exemple, molt sovint. Pero ajudar a algu perdut implica poc d-un, no compromet, no es el mateix que anar a veure que li ha passat a una noia que esta plorant, no?

En fi, despres d-aquesta ratllada us deixo que he de pirar. No volia parlar nomes d-aixo, pq tb volia comentar altres coses, pero aixi us feu una idea de que no tot son flors i violes en quant al meu "enamorament" japones. I especialment la tolerancia amb alguns malalts mentals es un tema que tambe comentare en una altra ocasio...

Cuideu-vos tots!

Tokyo Tower

Avui tampoc m-he llevat a l-hora que volia... i he hagut de recliclar el dia fent altres coses. Me n-he anat a la Tokyo Tower, una replica de la Torre Eiffel pero, segons la meva guia, la meitat de pesada i una mica mes alta.
Te dos miradors, un a 150 metres i l-altre a 250. M-ha anat molt be per veure la ciutat des d-un altre punt de vista. Fins ara l-havia vist des de l-Ajuntament de Tokio (mes al mig de la ciutat) i des d-Odaiba, una illa artificial, que estava massa lluny.
Ha coincidit amb la posta de Sol i he pogut trobar una llum molt bona per fer fotos. M-encanten aquestes penombres de l-horitzo, una caracteristica comuna sempre que he mirat Tokio des dels punts mes alts. No se si es nomes boira o tambe es polucio, pero li dona un punt tenebros i molt urba, una mica Gottham City, que m-agrada molt.

Fins la propera!

Kawagoe

Dia cultural! Kawagoe es un petit poblet a prop de Toquio. Avui hi he anat! En principi volia anar a Nikko, pero no m-he llevat a l-hora que volia i, com que Nikko esta molt mes lluny, he preferit fer algo mes a prop, pero algo una mica diferent. De fet, Kawagoe es per nosaltres una petita ciutat, ja que hi viuen unes 300.000 persones, pero mante l-aparenca d-un petit poblet. L-encant principal es que a Kawagoe es conserven bastantes cases de l-era Edo. L-era Edo va durar des del 1600 fins el 1868, quan l-Emperador Meiji va modernitzar el pais.
Per desgracia, els brutals bombardejos sobre Toquio durant la Segona Guerra Mundial van acabar amb la practica totalitat dels edificis d-aquella epoca. Si la bomba d-Hiroshima va fer desapareixer el 90% dels edificis, els bombardejos continuus sobre Toquio van portar a un resultat semblant, el 80%. No en va quedar res!

Per sort, Kawagoe esta una mica allunyat de Toquio, a una mitja hora, i molts dels seus edificis es van poder salvar. No us penseu que es tot aixi, eh? Es un barri una mica gran nomes. La resta es com una ciutat normal, pero amb molta menys gent, i rodejada per milers de carrers com els de la primera foto: tranquilets.

Totes aquestes fotos son d-avui. Veureu algo mes de descripcio si les mireu via flickr. A aquest barri de "les cases antigues" li diuen Ko-Edo, la petita Edo, perque recorda molt a com eren els carrers de Toquio a finals del XIX i a principis del XX. Al principi pensava que seria arribar, fer la foto i marxar, pero realment han aconseguit guardar molt be la sensacio d-estar en un altre temps. No nomes per les cases en si, sino per la quantitat de tendes tradicionals que hi ha per tot el Ko-Edo. Articles religiosos, tendes de peix i dolcos tradicionals, teles...
Nomes us dic que m-hi he estat 6 hores caminant! I parant nomes mitja hora... Per aquest motiu estic MORT. A mes, tinc l-interior de la cama que em fot un mal de mil dimonis perque m-anava rossant el pantalo... Per aixo ara estic fent un stooop! Ha valgut la pena anar-hi. No es un lloc tipic que surti a les guies de viatges, pero amb el temps que tinc aqui era un lloc que em feia gracia anar-hi.
A mes, no se si es per estar a fora de Toquio, pero tota la gent amb qui he parlat eren 1.000 vegades mes simpatics!!! Lo mes bestia, una noia m-ha acompanyat un tros caminant perque no trobava el Ko-Edo, pero un rato!! Potser 5-6 carrers! I a mes molt simpatica preguntant-me d-on era, em deia que volia anar a Barcelona... Molt maca!

Per acabar, un video que he fet! No he sabut trobar el millor lloc (pel que he vist despres ho dic), pero volia que es veies una mica l-ambient. Es el primer video-blog que faig! XD

Apa, un petonaaaaaaas!

consciencia de que es va acabant...

Hola a tots!!! Avui no ha sigut un dia molt animat, pero bueno, la cronica us la faig. Avui tornava l-Eneko de Kioto. Feia 5 dies que no ens veiem, i hem quedat. Hem anat a dinar, prendre algo i a un karaoke! Era el seu comiat perque dema torna a Barcelona, i l-ambient de comiat se m-ha apoderat durant un instant... Ha estat be per comencar a ser MOLT conscient de que em queda una setmaneta... Que aqui no paro de passar-m-ho teta i tal, pero ha estat be com a presa de consciencia. Tot s-acaba.
Aixo ha estat el meu dinar. "Miso raamen o hitotsu onegai shimaaasu". No havia esmorzat i no m-ho he pogut acabar!!! Vaaale, m-ha quedat una mica de sopeta al finaaaal, pero es que estava PLE de fideus!!! De ramen, vaja. No es veu la proporcio, pero era un puto bol! Quant m-ha costat? Racaman paradise: 3,10 euros! XD I love this country.
Despres hem anat a un bar a passar l-estona, i ens hem fet les classiques fotos pel record... Li he comencat a explicar a la Yuki (en realitat es diu Suu Hee) el famos "Setze jutges d-un jutjat" i li ha fet molta gracia i ho intentava dir... Ha sigut molt bo quan li hem explicat el significat. Despres tant ella com l-Angela ens han explicat tambe algun "trabalenguas" en italia i corea... El que era en corea era IMPOSSIBLE de dir! :oO
Hem seguit fent-nos fotos.. Avui no us queixareu, que les fotos son fresques d-avui, eh? ;o) Ale, actualitzacio al blog i fotos pujades alhora! Que m-esta passant!?!? XD Finalment us deixo amb el millor... Perque veieu com es el Che "en su salsa", aquest video esdel karaoke... No anava begut, ell es aixi!!! Es un riure constant de tio!! Imagineu-vos el dia de Roppongi... XD XD XD La Chin te un video del Che ballant que casi l-estic amenacant perque me l-envii... EPIC!

Fuji! Fuji?

He arribat ara a casa de l-exursio... Realment no sabia res del que fariem... Pensava que anavem amb "els de classe" (...que pagaven el preu) i algun profe al Fuji, en Shinkansen o algo aixi... Es a dir, una excursio de 10-20 persones...

Doncs erem 11 autobusos PLENS. Els japonesos tambe quan viatgen ho han de fer com a marabuntes! XD Erem 550 persones amunt i avall, dels quals coneixia a l-Angela i la Chin. L-Adam tambe, pero es un tio una mica empanat i al final no es va presentar... Per cert, occidentals potser erem 10 maaaaaaaxim de 550, el 90% eren asiatics. Al meu autocar, nomes 3! El dia abans una noia canadenca (amb pares xinesos) va venir a l-academia per dir-nos de quedar junts perque ella sabia el cami i els profes li havien demanat... Al principi ho va dir una mica borde, "heu d-estar alla a les 7:30" i vaig pensar "joder aquesta..." pero ara que l-he conegut es una tia de puta mare!

Vam comencar estant l-Angela, la canadenca, que es diu Sophie i una altra noia italiana amiga seva, Valentina. Nomes comencar el viatge, en comptes d-anar al Fuji... s-anava a un parc d-atraccions abans!!! Bravo, Omar, per mirar-te amb detall el full explicatiu que et van donar. XD "Paaal" vaig pensar, pero bueno... A l-altre parc d-atraccions ja vaig tenir-ne prou, la veritat. Per SORT aquest cop no era l-unic que li feia pal (l-altre cop si... i no era plan de quedar-me sol), perque a la Sophie tampoc li motiven gaire. Van comencar les italianes fent cua a l-atraccio principal, una mena de Dragon Khan, i me-n vaig anar amb la Sophie i la Chin porai. Al final vam estar tota l-estona del parc separats, pq les altres feien les cues mes grosses...

Per sort la Sophie parla mandari, i podia parlar fluidament amb la Chin. La Chin es una tia molt divertida, pero el problema es que hi ha poca comunicacio, ens diem lo just, perque nomes podem fer-ho en japones. Aixi que la Sophie parlava amb mi en angles i amb la Chin en mandari, i a vegades feia d-interpret. Va estar be perque aixi ens vam poder coneixer mes. A destacar (aixi amb dos pinzellades), havia estat a Barcelona i es una tia inteligent i madura, o sigui que les converses fins i tot van anar mes enlla de "explicame un poco tu vida", com amb tothom al principi. Per aixo m-ha agradat coneixer-la, com al Che amb tot el que sap de budisme i mon asiatic en general.
Total, que ens vam passar les 4 hores de parc anant a les atraccions mes lights, pero vam poder fer mes coses pq hi havia menys gent. Penseu que les altres van esperar fins a una hora i mitja per pujar... El parc estava be, era tipus Port Aventura pero sense ser tant gran. Em refereixo al nivell de les atraccions fortes.

Despres d-aixo vam tornar a l-autobus i... cap a l-hotel! Durant el cami, ens van dir que eren habitacions en grup i... el problema? Uhm... dels que conec, era l-unic noi! I les habitacions eren per sexes... O sigui que al principi vaig pensar: "quina mandra ara fotre-m amb ves a saber qui...". Vaig veure que li donaven un full a un tio amb els cabells pentinats estil Goku i deien el meu nom. Pensava que era nomes amb ell pq creia que era per parelles, pero era ell i 3 mes. Els 4 taiwanesos, que obviament parlen entre ells en taiwanes. Al principi va ser una mica pou, pq me-n vaig anar amb ells i era un "nada..." bastant epic, pero el dels cabells com el Goku era simpatic i tal. El problema es que no ens enteniem molt, perque angles poquiiiiiiito i japones tambe. Mes que poc japones, la pronunciacio. L-hotel era del pal tradicional. Enooooorme, pero tradicional. Vam arribar a una habitacio enorme tambe, amb una tauleta a terra al mig, estil japones, tatami, futon (guardats), on una noia del hotel (amb kimono) va entrar a l-habitacio i ens va preparar unes taces de ocha, te japones.

El plan era anar a l-onsen de l-hotel i despres sopar amb yukatas (kimono d-estiu) mentre alguns companys cantaven en un karaoke gegant damunt d-un escenari. Pero torno a l-onsen. Agafo una tovallola, arribo a baix... I marabunta d-asiatics en pilota picada!!! Joder, al principi em va costar! Mes que res va ser el xoc. Pero si, al final em vaig dutxar "entre hombres desnudos". XD El bany public constava de dos piscines d-aigues termals al mig, i a les parets dutxes individuals de les de seure en un taburet, rollo manga total. Pels japonesos, abans d-entrar a l-onsen t-has de dutxar amb sabo, despres entrar a l-onsen i, quan surts, tornar-te a passar aigua. Aixi ho vaig fer. Anava amb els taiwanesos xerrant, una mica amb cada un, pero d-entrada parlava mes amb el que he dit. Ah, m-oblidava, alguuuuuuuun vincle amb ells tenia, pq son els amics d-una tia que havia vingut a classe amb mi dos dies. No vam parlar gaire, pero almeeeenys eren relativament coneguts per aquest vincle. Total, que despres de dutxar-me vaig voler entrar a l-onsen, pero hi havia un d-exterior, sense sostre, amb un mur de bambu per guardar la intimitat. Pero era l-aire lliure total!!! M-hagues encantat tenir la camera, tot i que obviament hagues quedat fatal un tio amb camera entre tios en boles. Potser hagues pillat i tot! XD

Despres d-una estona de relax, vam sortir, ens vam posar els yukatas i vam anar directament al sopar. Les fotos parlen per si soles. Un menjador geganti, com un gimnas, amb un escenari de teatre i tot, a on cantaven els "escollits" de cada autobus (els que volien, vaja). Fileres i fileres de tauletes a terra, tots sobre tatami, i 500 persones sopant al mateix lloc, TOTS amb yukata!!! Era precios de veritat. Els 10 occidentals (uuuh) cantavem molt, pero el 99% d-un cop d-ull semblaven japonesos total, sobretot les noies. El sopar va ser un manjar increible. Vaig ser dels pocs que s-ho va acabar tot (ja em coneixeu XD). Despres ens vam passar un bon rato fent fotos.
Al final la calda era insuportable, i em vaig retrobar amb Angela, Sophie, Valentina i Chin i vam anar a donar un volt, en yukata sempre, pel poble. Despres vam tornar i hi havia un espectacle de tambors japonesos! Hi ha videos. I finalment vaig aconseguir el que volia: unir els dos grups, els que ja coneixia amb els taiwanesos! Perque vaig sopar amb els taiwanesos, despres vaig marxar amb els altres... i era com lleig, ja que no ens coneixiem i compartim habitacio. A mes, en el sopar van ser super bona gent, em van convidar a birra, tots volien saber com era la vida a Barcelona... Un encant.

Ah! Una anecdota divertida: se-ns van acostar dos noies de Hong Kong a la Valentina i a mi per fer-se fotos amb nosaltres. Ens miraven com fascinades, i parlaven poc japones, lo just. Doncs despres de les fotos, a les que vam accedir encantats, a la Valentina li van dir que era "kirei", bonica i despres a mi em van dir algo que no vaig entendre, amb el que vaig respondre amb un lleuger moviment afirmatiu... Les noies es van quedar mirant-me com si esperessin algo i despres van dir adeu. I jo "Ah". Acte seguit, la Valentina (que sap moooolt japones) em va dir que el que ens havien dit es: "Tu ets bonica, pero tu ets molt guapo.". XD Falloooo! Espero que pensessin que no les vaig entendre... La Valentina es va estar rient de mi bona part de la nit per aixo!! XD

Doncs les 500 persones es van "esfumar" en festes privades a les habitacions de l-hotel. Com que les habitacions eren grans, hi anava gent d-altres habitacions i alla la liaven gorda. Nomes passant per davant se sentia una cridoria, riures... Nosaltres vam fer el mateix! XD Al final erem l-Angela, Valentina, Chin i jo mes els 4 taiwanesos (Pan, Chin -tambe- Kou i Kei) i la Aoi, l^altra taiwanesa que havia anat amb mi i era el vincle entre jo i ells. Vam estar jugant a cartes i fent el burro bastant, va estar be!! Ara, despres, no em pregunteu per que, se-n van anar tots de pet a l-onsen un altre cop. A mitja festa, bevent, jugant a cartes, s-aixequen i piren a l-onsen! :oO Obviament a mi no m-entrava para nada en aquell moment... Pero despres van tornar. No vam anar a dormir tant tard, a les 3, pero penseu que haviem sopat a les 19:00 i que ens haviem llevat molt d-hora. Jo, a les 5:15. O sigui, la sensacio no era de "s-ha desinflat, anem a sobar" sino de "ho hem donat tot i hasta aqui".

I avui ha sigut un dia molt mes soso, per aixo no m-estendre tant. Hem anat al Fuji, fins al punt mes alt que es pot arribar en cotxe, pero hi havia una boira brutal i no hi havia gaire vista... O sigui que hem anat a la tenda de souvenirs i cap avall a dinar! Almenys he comprat unes galetes que son simpatiques (ja les veureu). El dinar, casi com el sopar de quantitat, davant d-un dels llacs que rodeja al Fuji. Per sort la boira nomes era a 3000 o 4000 metres...

I finalment, quan ja marxavem, s-ha vist una miiiiiiiiiiiiiiiica el Fuji i hem aprofitat tots a lo bestia, des de l-autocar, enganxats als vidres fent fotos. Ha sigut divertit. He fet recopilacio de mails amb els taiwanesos (per enviar-los les fotos), la Sophie i la Valentina, o sigui que... guai! L-excursio ha valgut la pena. Com el curs de japones, mes que pel que inicialment estava previst, m-ha servit per a altres coses. Diumenge anem a Yoyogi parc amb Che & cia i els hem convidat, a veure si venen...

Doncs fins aqui!!! Ara ja no tinc res "concret", o sigui, estic mes lliure. La setmana que ve vull anar a Nikko, pero no se quan ho fare. Suposo que el dia que els hi vagi pitjor als de classe. Dema he tornat a quedar amb ells per anar a la classe gratis de japones que es fa a Shinjuku. A veure que tal.

I, ah! M-he comprat una targeta de 4 Gb per la camera. Inicialment no volia, pero vaig anar a que em passessin UNA targeta de 500 Mb a CD (a DVD no ho feien) i em va costar 2.000 yens. La targeta de 4 Gb (4 vegades mes que les dos que tinc juntes) m-ha costat 4.500 yens (27 euros), mooolt mes barato que anar-ho passant a CD (i aixi m-oblido d-haver-ho de fer).

Mata neee!!!

FOTOS!

Si feu click la veureu millor. Si voleu veure la descripcio de cadascu, aneu aqui. Si voleu veure la resta, ja sabeu, pero potser us facilito la vida si nomes voleu l-exposicio. Cliqueu aqui. Pero si voleu entendre qui es cadascu, millor a partir del primer link i aneu canviant.

Ah, estic a Shinjuku!!! D-aqui a 4 o 5 hores tornare a entrar, pero llavors no crec que torni a escriure fins divendres o dissabte, aixi que... cuideu-vos!!!

Yoyogi + tarda amb els de classe

Boneeeeees!!!

Ahir vaig anar a Yoyogi, un dels parcs mes famosos de Toquio, on els diumenges es concentra molta activitat juvenil, com un Parc de la Ciutadella pero mes gran (em sembla que a aquestes alcades ja no cal que ho digui... XD)

Doncs, Dani i Bernat, suposo que el recordeu... Jo recordava un parc molt gran amb un temple shintoista al mig, pero que el parc era d-estil japones: quasi bosc, arbres molt alts, sense gespa, nomes amb el cami principal per anar als llocs... Doncs resulta que si dones la volta hi ha un parc mes d-estil europeu, amb jardi i tal, lo de Ciutadella no era un dir, es que s-assembla molt. Ciutadella, Retiro... ALLA es on hi ha la marxa (ja deia jo que al mig del cami de la part tradicional no hi pintava gaire...).

Despres d-anar a veure 4 frikis a sobre un pont, amb tot de guiris com jo avocats fent fotos, vaig sentir la musica que venia de lluny i, seguint-la, es com vaig trobar l-altre Yoyogi. Hi ha un hueeeeeeeeeevo de gent, quasi tot gent jove (tot i que hi ha de tot), molts amb musica, jugant a beisbol, fent kendo, tocant la guitarra, fent fotos, arts marcials... Tambe parelletes en plan romantic, amics asseguts a la gespa xerrant, grups mes nombrosos asseguts sobre el tipic mocador sobre el qual fan el picnic... Bonissim! Passejar per alla era una font de sorpreses. Vaig fer bastantes fotos.

Vaig tenir llet i em vaig trobar unes models possant, amb fotograf inclos, i tambe els hi vaig fer fotos! Com que estava mort per haver dormit 2 hores, em vaig estirar per alla i em vaig quedar sobadissim... Pero de la calda que feia al final em vaig despertar (i estava a l-ombra...). Total, que vaig anar caminant fins a Shibuya, des d-on vaig parlar amb tu, Dani. No esta gens lluny, a un quart d-hora o aixi, i son dos de les zones amb mes "chicha" de la ciutat. O sigui, no descarto repetir la ruta. Quan vaig arribar al meu apartament, vaig parlar tambe amb 3 japonesos que viuen aqui, dos noies i un noi, i tot i que no ens vam entendre gaire, va estar be perque encara no havia parlat amb ningu del meu edifici... Es que gairebe no hi ha ningu i, quan em trobo algu, va a la seva: o a dutxar-se, o marxa, o arriba de treballar... Es dificil trobar moments aixi.

I amb els de classe, avui hi he anat i el pal es que, com que es una setmana nova, hi ha canvis: dossier nou, gent nova... Cap problema per la gent nova, si no fos perque la classe d-avui ha estat bastant perdua de temps... Tot el que hem fet ja ho se. Crec que ho fan perque els que arriben nous no es fotin una hostia nomes arribar, pero pels que ja hi erem la setmana passada es una mica conyas... Espero que dema sigui mes hardcore, si no, pal. Almenys ha servit per coneixer un frances i per parlar mes estona en japones... Almenys practico.

Despres hem anat amb el Che, Angela, Erica, Eneko i... una taiwanesa que em costa quedar-me amb el seu nom (i en te 2, un de taiwanes i un d-occidental... Muy mal Omar!). Ah, i l-Adam, el canadenc de Shanghai de 16 anys, pero avui estava associal total i ha marxat d-hora. No hem fet gran cosa, res mes que anar a dinar a Shinjuku i passar la tarda en un cafe xerrant. Pero ha estat be, hem fet fotos, hem rigut... He parlat una mica mes amb la taiwanesa, que casi ni hi havia parlat, i amb el Che, el corea. Al estar l-Eneko es massa temptador parlar en catala allday, i amb les italianes tambe em passa. La taiwanesa es la que no parla res mes que xines i una mica de japones (a part de taiwanes, clar), i basicament parla amb el Che (q tb parla xines), pero no gaire amb ningu mes. Ara, de japones crec que domina bastant, tot i que digui que no... D-angles reeee. Jo li intento parlar en japones, i aixi es mes facil comunicar-nos (tothom intenta parlar amb ella recorrent molt a la gestualitat, pero al final aixo cansa i la gent simplifica el que anava a dir i parla menys).

I....re, ara estic a casa, i me n-anire a sopar i a estudiar una mica. El dijous me-n vaig al Fuji (avui ens han dit a on hem d-anar i tal...), o sigui que intentare tornar a escriure ni que sigui el dimecres!!!

Ja, mata ne!!! (Fins aviat!!!)

coneixer gent, veure kabuki, anar al Fuji... i un parc d-atraccions???

Per fi tinc temps per escriure!!!

Joder, ahir volia pero va ser impossible! Penseu que el meu apartament esta en un edifici de 3 plantes i tots els inquilins compartim... 1 ordinador! Hi havia una tia que estava aaaaamb laaaa caaaaaaaalma buscant feina... i al final em vaig quedar sobat al sofa de l-habitacio comunitaria i tot... Obviament al despertar/me em vaig anar a sobar.

Tema classes:

• Tret d-un dia, que no hi vaig anar (em vaig quedar sobat al llit abans del previst, com casi cada dia, i vaig posar les alarmes mig sobat pero no vaig veure que estava el mobil en silenci... obviament em vaig adormir), la resta molt be. A veure, vaig pillant coses... No es tant el que aprenc (que moltes vegades em quedo sense saber de que cony esta parlant la profe) sino que m-acostumo a saco a la fonetica i fem molta practica. Crec que parlo millor el japones, tot i que percentualment en una setmana no crec que hagi apres taaant.


• Esta be que cada dia tens una professora diferent, aixi vas escoltant formes diferents de parlar el japones. No se per que, pero TOTES son simpatiquissssssssimes, pero molt bestia! Sempre somrient, fent conyes... I, menys una, totes son joves. Per les profes, puta mare.


• I encara no he pagat pq em demanen que ho faci en efectiu... Crec q fare una transferencia bancaria, pq em quedare sense cash!


• Els companys de classe van variant alguns... Hi ha qui es canvia de nivell, que ve quan vol, qui ja no he vist des de dilluns... Fa dies m-havien dit que hi havia un mexica i un espanyol a l-escola, pero a part d-un "Ah", no li vaig donar importancia. Doncs ahir l-espanyol va entrar a la meva classe mentres feiem el descans pq a ell li deien el mateix (jo ja ni m-enrecordava、pq vaig comencar a parlar-me amb altres i tal). I resulta que es de Barcelona! Vamossss! Puta mare. A mes, aquesta era la seva ultima setmana, o sigui que ja es coneix mes amb els companys de la seva classe i me-ls va presentar i tal (un nivell menys).

Es diu Eneko (es catala pero de familia navarresa) i estudia arquitectura. M-ha fet gracia pq esta aqui viatjant sol, es el seu primer cop, i tb va trobar l-academia com jo: tal qual posant al Google "nihongo" "Tokyo" o algo aixi i el primer link. Joincidencia?

Doncs ahir, al final de classe, em va dir que si volia anar amb ell i els de la seva classe a veure Kabuki. Es un dels teatres tradicionals japonesos (tambe hi ha el Noh). Es de l-epoca Tokugawa, l-epoca previa a l-Era Meiji, la de la modernitzacio, i es un tipus de teatre molt vistos per les robes i els maquillatges. A mes, te la gracia de que tots els actors son homes, fins i tot en els papers femenins.

Ens vam presentar: erem 2 catalans (Eneko i jo), 2 coreans (Che i Yui) i 2 italianes (Erica i Angela), d-entre 18 i 25 anys (no era jo l-unic venerable, per si voleu rajar ;oP). Els coreans nomes parlen angles (la Yui parla millor que jo el japones i m-hi puc entendre bastant), i amb les italianes a saco en catala-castella, i elles en italia, i a molt males parlen angles. Ah! Una d-elles es japonesa\italiana (el seu pare es japones, pero ella no el parla), pero algo si que se li nota!

Doncs vam anar al Kabuki, vam fer la cua de rigor, i vaig pillar un pinganillo per la traduccio... Ara.... igualment vaig pillar poqueeet poqueeet. Diuen que els propis japonesos sovint no entenen el japones del Kabuki pq sempre son histories antigues, de l-epoca dels samurai, i parlen en plan "vuesa mered". Algo suelto anava pillant, pero com que tb vaig anar rulant el pinganillo pq la gent ho pilles... Al final l-Eneko em va explicar l-obra, q ell el va tenir alltime. Vam agafar nomes un acte, que es una hora i mitja (suficient) i son 1000 yens (6 euros). O sigui, com anar al cine pero sense pillar res! Pero per l-experiencia... guai, sobretot esteticament.

Despres vam anar direccio Roppongi, que a prop d-alla els coreans coneixien un bon restaurant corea. Vam fotre un manjar brutal. Super greixos i picant, pero brutal. Ja penjare fotos quan pugui (again). I tot per 12 euros! (I love Japan). Despres ja vam anar a un bar a prendre algo, pero ja vam pirar... que avui hi havia classe de nou!

Una de les italianes, l-Angela, em va dir que la setmana que ve estant muntant una excursio al mont Fuji, i que si volia anar. Al principi m-ho vaig pensar... perque son 17.000 yens (uns 100 euros). Per que? Es una excursio de dos dies, amb allotjament, transport, guia i onsen inclos. Un onsen es un balneari japones, aigues termals basicament. Pero al mont Fuji!!!

Avui era l-ultim dia per pagar. Pero al final, com que es una cosa que ja volia fer (veure el Fuji), sol no crec que hi hagues anat, 100 euros ara es una punyalada (pero vist des de Barcelona ho pagava directe), etc., a mes coneixere gent d-altres classes (pq anem junts).... Al final m-ho he pillat! I lo de l-onsen tambe em tira... No se, mai faig coses d-aquestes i sobretot penso que l-experiencia amb el temps la recordare. Ja us dire que tal! Es marxar dijous a les 8 del mati i tornar divendres a les 7 de la tarda... perfecte per despres sortir!

Total, (vaig resumiiiiiint pq m-enrotllo molt... pero ultimament han passat moltes coses) que avui despres de classe tb me n-he anat amb ells, avui en comptes del Che (el corea), ha vingut l-america que ve amb mi (Ian), i un noi de Xhanghai que es diu Adam (pq va neixer a Canada i tal). Ah, i l-Erica (italiana) tp ha vingut. Doncs volien anar a un parc d-atraccions que hi ha al costat del Tokyo Dome, l-estadi de beisbol. En principi esta dedicat als Power Rangers... o hi havia molta cosa d-ells, pero es mes "trasfondo" que altra cosa... Mira que em feia pal... sobretot els 3000 euros per poder pujar a totes les atraccions (18 euros.. pero es que tenia a la retina el haver pagat 100 per lo del Fuji). Al final m-he tirat a la piscina, i ens hem passat 4 hores d-atraccions amunt i avall.

Dioooooos. I no era una mariconada de parc, eh? A veure, de gran, tipo Tibidabo, pero les atraccions molt mes fortes! Tenia una especie de Dragon Kahn, un d-aquells de caiguda lliure de 80 metres, i altres que em fa pal explicar pq es llarg... Ja ho sabia, pero he redescobert que no estic fet per les atraccions... Mira, un dia es un dia, i no sera pq no hem rigut. Despres hem fet unes maquines (aquella del tambor amb la canco del Doraemon? Esa!) i ara he pirat cap a casa.

Els hi he enviat un sms als madrilenys d-Osaka a veure si fan algo, pero de moment se m-estan petant... La veritat es que estic mort (com tots els altres de classe... 4 hores amunt i avall al parc d-atraccions... uf), i a mes aquesta nit nomes he dormit 5 hores... pero, si em diuen algo, m-apunto! No em "preocupa" massa pq dema si que surto amb els de classe, que es el gran comiat dels que marxen i ve bastanta gent.

I sobre els companys de classe, aquests 2 dies he practicat mooooooolt mes angles que japones (que tambe va be, pero vaja...). Amb la coreana, de puta mare, pq te un accent mes "neutre" per mi, i quan no l-entenc li dic en japones. Pero amb l-america i el canadenc (de Shanghai)... a vegades me cuesta! Pero bueno, a la segona normalment ho pillo, si no, pel context, si no, per mimica i, a molt males, m-ho tradueix l-Eneko. :oP Amb les italianes sobretot els verbs els dic en catala ("manjare", "parlare" es casi igual... abans que comer, hablar), sobretot pq em diuen que m-entenen mes.

Bernat, lo del reportatge fotografic, el faig igualment... pensa que no paro de tirar fotos a homes, dones, nens, animals, frikis... Del total, ja fare una seleccio per vosaltres dos, si voleu! XD Ultimament, jo crec que es la camera, estic intentant fer mes fotos maques. I algunes fotos a ties fare, pero no vull semblar un obses! La de la tia d-Akihabara es pq trobo que estava en una pose molt sensual, amb les cames creuades, i la del primer pla pq esteticament es maca, la pell, el cabell.. (no tant el component baba). Pensa que vosaltres nomes veieu aixo, pero jo ja estic una mica "immunitzat" pel dia a dia i, quan faig fotos, es pq penso que pot estar be! ;o) Pero algunes fare, siiii, no et preocupis! ;o)

I crec que aixo, en resum, com sempre, es tot. :oP Dema encara no se que fare... I, lo de les fotos, quan pugui!

Una abracada i un peto!

Fotos!

Ja estan penjades algunes. Avui he anat a un lloc que m-ho han fet, pero nomes d-una targeta. Dema intentare buidar l-altra. Sembla mentida, pero en una setmana justa que porto aqui ja he omplert les 2 targetes de 512 mb! :oP

Ens veiem!

PD: Soc burro! Podeu veure les fotos a la barra lateral del blog, per si no ho havieu vist.

Primer dia de japones!

Boneees! Avui he tingut la primera classe de japones! Joder, he sortit una hora i mitja abans de l-hora a la que hi havia de ser i he arribat just! Esta literalment al costat de la via del tren, del pal que mires per la finestra i passa a pocs metres. El lloc esta molt be, tot nou, net... He arribat i he fet l-examen de nivell, i m-han posat en un grup que no se si es molt o poc... Obviament tirant a poc, supuso. A mes, hi havia un examen oral.

Els dos de Madrid (Ricardo i Jose, ja tocava dir els noms) ho fan a una academia que diuen que esta plena d-espanyols, i tot i que la classe es 100% en japones, deien que s-enten pq van molt a poc a poc i hi ha molta gestualitat. Doncs be, a la meva ni un espanyol!　I a mes la profe, que parla 100% en japones, va parlant "rapidito". Hi ha frases senceres que son :oO. Pero si li preguntes s-ho curra pq ho pillis (posant exemples de frases tipiques). Pero en serio... comparat amb el Hiroyuki (el meu mestre de Bcn), es XUNGO DE COJONES.

Comparteixo classe amb 3 noies de Taiwan (almenys el tema kanjis el porten be) i un tio de Washington. I avui, aixo, hem tingut la primera classe. Bueno,　en realitat son 4 classes de 40 minuts,　pero els 10 minuts de descans... seguim parlant japones! Com que no hi ha espanyols.. :_o( Ara em queixo, pero se que a la llarga aixo es lo millor... Pero, uf, dentrada aquestes 3 horetes llargues d-avui han estat hard hard...

Com a apunt friki, estaven preguntant a cadascu quantes llengues parla, i jo donava per suposat que "no tinc ni puta idea d-idiomes", o sigui, que res. Pero he caigut que el catala, que en la meva ment es "normal", pels demes no ho es, i no veieu la feina per explicar/ho a un america, tres taiwaneses i una japonesa! Mhan demanat que parles en catala i tot, i ho he fet clar. Ara, no em pregunteu noms pq soc fatal..

La profe, tret de que va folladissima, molt be. Es SUPER simpatica, sempre que et diu algo et somriu, fa moltes bromes, es bastant informal... I el metode de classe es molt raro pero mola! A Bcn anavem fent gramatica i despres practicavem. Aqui es dona una micro teoria i despres es parlar a saco! Hem comencat a fer listenings, escoltantlos 4 o 5 cops, despres a passar unes fitxes super rapid una vegada i una altra i una altra i una altra i haviem d-anar conjugant els verbs... Es molt d-escoltar i parlar, cosa que em motiva.

I ara mateix estic forca mort... Em vaig quedar despert veient el partit del Nadal i el Federer, pero amb les pauses per la pluja i tot em vaig quedar sobat l-ultim set, a mes de la meitat!!! Oj!!! Almenys avui ja he vist que ha guanyat el Nadal... Al principi semblava segur, pero quan jo em vaig sobar el Federer estava molt be.. Igualment, tot i que sigui madridista, bla, bla, bla, m-alegro per ell. Sempre s-esta dient que el Federer es un dels millors de la historia, potser entre els 5 millors, i del Nadal no es diu res i mira que no para de follar\se^l...

Ah! I estic a Shinjuku ara! Es on hi ha l-estacio de metro amb mes gent del mon, 4 milions de persones al dia passen per l-estacio (el barri ja... la hostia). Hi ha 4 estacions de metro que es diuen Shinjuku, pero aquesta es la mes grossa. Te mes de 200 sortides!!! (Placa Catalunya que en deu tenir, comptant Metro, FGC i Renfe, 10-15?)　Ver para creer.

I aquesta es la camera que m-he comprat. Esta guapa, eh? Amb el Ricardo i el Jose vam estar mirant el que val a Espanya... 405 euros!!! I aqui val 210! XD El Jose diu que l-any passat li va comprar a sa tieta una camera de 400 euros... que a Espanya valia 950! Lo de les cameres es EPIC.

Us he de deixar! Ens veiem per aqui!!!

"living la vida loca"

Boneeeeeees!!!

Escric des d-un ciber cafe a Osaka!!! Buaaah! Sento no haver escrit, pero en un dia i mig la de coses que han passat!!! Exactament aixo es el que volia amb aquest viatge... Sort que he vingut a Osaka!!!

Per passos:

Ahir vaig pillar el shinkansen fins a Osaka (per 13.000 yens, uns 78 euros). Auch, pero el vaig pillar a l^estacio mateix per anar\me^n ja. I jo sere racaman, pero per experiencies que valen la pena me la suden els diners. Doncs sense enterarme gaire de res vaig pillar un shinkansen a lestacio central de Tokyo (despres de tornar a passar per Akihabara per pillarme una funda per la camera nova). Doncs cap a les 5 de la tarda ja estava aqui. Vaig fer una patejada eeeeeeeeepica fins arribar a un gratacels de 40 plantes des don es veu tot Osaka, i despres me-n vaig anar cap el centre.

Al metro estava perdudissim. No nomes no tenia mapa, sino que estava a una de les estacions mes grans de Japo, amb 20 o 30 sortides diferents, milers de trens en moltes direccions... Un tio de la nostra edat sem va acostar i em va comencar a parlar en un angles "tueru" total, pronunciant bastant malament (a vegades el 50% era ininteligible). A part d-aixo, era molt simpatic. Era de Hiroshima i estudia alla, i va donar la casualitat que anavem a la mateixa direccio. Pel cami (una mitja hora) vam estar parlant de varies coses i al final em va acompanyar fins al lloc EXACTE a on havia de quedar amb el David! Es va enrotllar molt (ell baixava a la mateixa parada pero per una altra boca). I no us penseu que es com a BCN, amb 2 o 4 sortides. La meva era la 14, i nhi ha mes. O sigui, que sha de caminar bastant.

Alla em vaig trobar amb el David. "Cuanto tiempo!!", i al final erem uns 10 o aixi. Dos d-ells eren catalans, aixi que imagineu el que vaig flipar al poder estar parlant en catala a un dels llocs mes emblematics d-Osaka, un pont del qual ja veureu fotos (Dani i Bernat, el del cartell del tio corrent que posa "Glico"). La resta eren madrilenys i una venezolana, i una amiga japonesa d-una amiga del David (complicat eh?), que va venir sense ella pq la tia venia mes tard.

Va comencar una mica malament pq costava trobar lloc. Osaka per la nit es com la zona Rambles, Tallers, etc. pero amb el doble de gent. En serio, BRUTAL. Finalment vam trobar un lloc de puta mare. Semblava que haviem de seure a terra, pero SALVATS: sota la taula hi havia un forat per estirar les cames (vamossss!!). Vam anar jalant i bevent, era un autentic banquet. Jo pensava "ens la clavaran...". Al cap dun rato va pirar un dels catalans i va venir l-altra noia japonesa, i ens van fer canviar de lloc pq necessitaven la nostra taula. En el nou lloc vam seguir bevent, ja cubates... Que demanavem cubates i no ho entenen. Et porten el whisky, un got ple, i a part un got amb coca cola. Ja em veieu fent les barreges... En aixo sempre van a les normes: com que no esta a la carta, els hi costa fer/ho malgrat que entenguin el que els hi has demanat.

Total, podeu imaginar que una festeta amb 10 persones i cubates amunt i avall es va anar animant... M-ho vaig passar TANT be!! Vaig parlar amb tothom. Un madrileny que esta viatjant sol, dos que viuen ara a Toquio (i que ens seguirem veient, de fet ara estic aqui al ciber amb ells nomes), la venezolana, que esta casada amb un frances del qual no paravem de rajar, l-altre catala, que rajavem pq justament ara es vol casar, i les dos japoneses, que van estudiar a Espanya 9 mesos, a Salamanca i Granada. Puta mare, pq amb elles feiem un poti/poti japones espanyol i ens enteniem molt be. A mes, amb un altre madrileny (que ara esta sobant) tb parlavem de sexe i tal、 i vam riure molt (ells flipaven una mica, pero ja saben com som nosaltres, mes explicits).

Finalment, fent porres de quant ens sortiria tot el festival, 4 hores al restaurant sopant, bevent, fent els cubates i tornant a demanar menjar, ens va sortir tot per 3.300 yens per persona (uns 20 euros), que va ser puta mare. Llavors vam anar a un karaoke. Vamosssss!!! Mola tant!!! Estavem en una habitacio per nosaltres, els 10 del sopar, anant seleccionant cancons... Va sonar des de Ricky Martin, la Macarena, Dont look back in anger, Mazinger Z, Love me Tender de l-Elvis, la canco inicial de Bola de Drac... E-P-I-C. Aquesta era l-unic jo que la cantava en catala! Mhaurieu dhaver vist cantant el "Majingaaaaaaa!" XD XD XD

Obviament alla vam continuar privant. Fins llavors, jo crec que debia portar unes 3 birres i 5 o 6 cubates, mes o menys.

Pero la nit no acabava. Eren les 2 nomes!!! Penseu que es sopa molt dhora, i que a les 6 ja es fosc. Imagineu lo que quedava... Discoteca! Alla si que la turca va ser impressionant. El karaoke no ens va costar res pq amb el que va sobrar del pot comu del restaurant ho vam pagar. La discoteca en canvi eren 4.000 yens (24 euros) pero... barra lliure. E-P-I-C!!! En serio, E-P-I-C. No ho sabria dir, pero al final jo crec que em debia fotre tranquilament 4 o 5 cubates mes. Era un no parar... A mes, Jack Daniels, no cutrilongo, eh! Aqui els carreguen una mica menys, pero igualment... VAYA PET!! Teniem molt bon rotllo entre tots, parlant tots amb tots, va estar molt be. A mes, com a quota "hispana" vam animar bastant a unes japos que estaven a la tarima pero no s-atrevien a ballar, i van acabar desfassantse totaaal. Obviament hi ha mil fotos de tot el sopar, i suposo que la resta ens les passarem per mail. Per ara segueixo sense poder posar cap pq aquests cibers no tenen lectors de targetes... Haure d-anar a una tenda pq m-ho posin...

Amb tot aixo, jo havia vingut des de Tokio amb la meva motxilla, la camera i tal, i... que feia amb aixo? Doncs aqui moltes discoteques tenen taquilla!! Brutal... La nit va estar de puta mare. Van ser unes 10 hores des de que vam comencar a sopar fins que vam pirar. I... on vaig dormir? Doncs els dos madrilenys tenien un hotel i em van dir que podia dormir al terra, i tal qual. Aquest mati he sortit per la porta d-emergencia pq no em veiessin a recepcio, i ale.

Ah!! De les dos japoneses, una (es diu Hitomi) ve ara el 2 d-agost a BCN. A veure si ens veiem (tot i que el seu novio viu a Bcn... potser es queden trinco-trinco all day XD). No nomes amb ella, pero amb varios ens hem donat mails o mobils per veure si ens veiem.

I avui hem anat a dinar porai amb el David i els 2 madrilenys, i des de llavors que estem junts (pero el David ha pirat ja). No se si ens tornarem a veure. Si tinc pasta (no ho se... ultimament estic fonentme bastant rapid tot... crec que estare uns dies de super total) magradaria tornar a Osaka abans de marxar. Els que el coneixeu ja ho sabeu, pero sortir amb el David es la hostia. No nomes coneix bons llocs, sino tambe molta gent. No me-n penedeixo gens del punyalet de 78 euros (i el que em tocara pagar ara...). Tot i que ara em costara menys (crec).

A part d-aixo, el divendres tb vaig coneixer a una noia-dona japonesa (no sabria dir ben be) que estava comencant a parlar algo d-espanyol, i va estar be pq va ser un rato bastant llarg de parlar nomes japones (amb diccionari) i ens vam entendre be! Bueno "be"... Ens vam entendre. XD Almenys les idees arribaven. Pq d-angles.............. re.

No se... tant de bo tots els caps de setmana siguin com aquest. Per ara esta sent la bomba! Els madrilenys estan tb un mes a Toquio (un estudia tb alla ara), aixi que amb ells podre sortir almenys per les nits. No es el mateix que sortir sol.. Ja us anire explicant!! Segurament em deixo milions de coses, pero aixo es un tastet!

De moment, aquesta experiencia no podria ser mes positiva. Ara mateix estic molt content. Suposo que sem nota, no? XD I mira que jo era el primer "jinyat" que no s-atrevia a sortir, pero us recomano a tots lexperiencia de viatjar sol. Em sento molt mes obert pq mhe desforcar a parlar mes per poder entrar als llocs, fer coses, etc., i al final acabes trobant a algu amb qui comences a parlar mes i ja es una experiencia.

En fi, us he d-anar deixant pq el temps se^m va acabant. D^aqui un rato tornare a Toquio, i ja anire escribint. En principi dema a les 9 del mati comenco el curs de japones. A veure que tal! M-ha dit un dels madrilenys (que fa algo similar) que esta molt content de fer/ho pq tb ha conegut gent alla, despres han sortit junts... molt be.

Fins llavors, cuideuvos molt i gaudiu de la vida!!! Suposo que no tant com jo, pero que l-alegria es contagiii!

Una abracada i un peto!

"Netto cafe o shitte imasu ka?"

Primer de tot, sento no poder posar cap foto (ja les posare), pero aqui no hi ha res per posar-les. Despres duna patejada de les que fan historia, del pal 2 hores, PER FI he trobat un "netto cafe", un ciber cafe. Ironies de la vida, estic a Akihabara, la "electronic city" segons els propis tokiotes. Es un barri sencer, descomunal, ple de tendes i tendes i tendes de components delectronica i tal. Bernat i Dani, he tornat al "Corte Ingles" aquell descomunal de les 9 plantes delectronica! Mha fet ilusio tornar a alguns llocs on vam estar fa 2 anys.

En principi no ho tenia pensat, pero he trobat una ganga que trobo EPICA: una camera de fotos optica\digital (recordeu aquella que fa poc es va comprar el Sas? doncs del mateix pal), es a dir, amb mes lent que una camera digital normal pero mes petita que una reflex. De 10 megapixels, Nikon, tal... Sabeu per quant? 210 euros!!! :oO Ho trobo TIRAT. Sobretot tenint en compte que la meva camera de 5 megapixels a Andorra em va costar 240!!! Una part de l-explicacio es que, no se per que, no m^han cobrat impostos. Suposo que per ser estranger, pq mhan demanat el passaport. Ja ho havia llegit a la guia que alguns cops passava... pero no entenc per que no sempre. O sigui, puta mare!!! Feia molt que ja pensava en tard o dhora comprar una, pero no pensava que en tant poc temps... ni tan barata!!! A veure que tal em queden les fotos! Per ara no n-he fet moltes tampoc.

Pero es que no porto tant... A la que vaig quedarme a l-habitacio, em vaig anar a dutxar i despres, al llit, em vaig quedar sobat 2 hores. Eren les 11 de la nit. Vaig anar a comprar a un Lawson, un super que obre 24h, el sopar i tal, pero ja no vaig fer res mes.

Avui a les 5 del mati no tenia son. M-he llevat, he esmorzat i he pillat un tren. Quin estres al tren!!! Estic en una linia de metro bastant remota, als principis. Pero aixo vol dir que a mesura que avancen les parades es va recauchutant de gent, sobretot perque s-acostaven hores punta, i al final he acabat del pal llauna de sardines! Despres he pillat la Yamanote Line. Es una linia circular, que no para mai, i dona la volta a Tokio. He llegit sobre aquesta linia una dada increible: transporta 4 milions de persones al dia. Es a dir, en una linia de 29 estacions "es mou una quantitat de gent similar a la que es mou un dia a Nova York utilitzant 26 linies i 468 parades"!!! (ho tinc davant). Obviament el tren passa cada 2 minuts i no arriba tard. Si no, es lia gorda!

Imagineu l-efecte sardina daquest mati...

Per cert, el manager de la casa on estic, el que em va donar la clau i tal, es un tio de la nostra edat molt simpatic! Mha explicat les "normes" de convivencia pero algunes son flexibles, i em deia que si vingues algun amic meu li puc dir a ell i no m-ho cobrarien, que si perdo la clau que li digui a ell que em surtira mes barato que pel metode "convencional", etc. Res, que en principi no ha de passar pero la seva predisposicio es de bon rotllo total! L-edifici es cutriiiiiillo cutriiiiiiillo, pero l-habitacio, com vau poder veure a les fotos, esta be. Les dutxes (basic) tambe! Ara, jo pensava que estaria ple destrangers. Pues no. De fet, hi ha mes japonesos. Ara, esta bastant despoblat, eh? Al meu pis, d-uns 15/20 habitacions, potser ocupades n-hi ha 5 comptant la meva. Hi ha un ordinador amb internet gratis tot el dia, a no ser que hi hagi algu... Pero el teclat es HORRIBLE. Recordeu l-antic teclat del Dani de "no lo lavo jamas"? Pues aquests fan el mateix. Al tacte es greixos i les tecles estan recobertes pel contorn d-una capa de merda bastant considerable. Teclejo intentant tocar\les al minim...

Pero que hi farem... Son les 4 de la tarda i porto llevat non-stop des de les 5... Ara me n-anire cap a casa a descansar una estona, que encara em pesa el jetlag. No se si dormire, pero potser ho faig i despres vaig a inspeccionar una mica el meu barri, que encara no ho he fet. Per avui em dono mes que patejat Akihabara... Tornare algun cap de setmana per veure els frikis i fer-los fotos, que pot tenir la seva gracia, pero pel tema tecnologia... enough!

Ah! Ja es segur que el dissabte m-apunto a la festa d-aniversari del David a Osaka!!!!! Per que us feu una idea, es com anar a Madrid... M-ha dit que agafi un bus nocturn que triga 7 hores (arribes pel mati) pero que es la forma mes barata d-anar, per 5.000 yens (30 euros!). Ho trobo epic tenint en compte la distancia... O sigui que estare el cap de setmana per aquelles contrades!

Jodeeeeer, acabo d-anar al tio del "netto cafe" per dirli que volia estar mitja hora mes... Li he dit en japones, pero el tio m-ha fotut un rotllo que ni Josep Cuni. A pesar de la meva cara inmutable el tio seguia xerrant... Sort que ha arribat un client que parlava angles i que s-ha oferit per fer d-intermediari... Es veu que el que em volia dir es que no podia pillar-me mitja hora, sino que va per hores! Joder!!! Hauria de ser algo com "ichijikan dattanakerebanarimasen", segons el meu japones. Pero no he entes rrrrrrrre! Bravo. El problema es que normalment em penso el que vaig a dir, ho dic, se m-enten be, pero llavors em perdo la resposta perque no puc anar consultant el que mestan dient... O sigui que vaig "disparant" paraules en japones sobre el que crec que m-esta dient i espero resposta afirmativa.... acompanyat amb molta comunicacio gestual.

Abans, quan buscava aquest "netto cafe" he vist un lloc que hi havia fotos d-uns sofas amb una pantalla... He pensat "es aqui!". He entrat i... eren sofas a on van els japos a mirar porno!!! FALLO! El tio de la tenda em volia fer passar i jo "que no, que no!" i el tio gestualment "no, no, passa". Al final li he dit en japones que buscava un "netto cafe" i ja m-ha deixat... A veure, aqui el tema es que moltes tendes van per pisos, a fora hi ha uns cartells amb el que hi ha a cada planta... Si esta escrit en hiragana o katakana ho se llegir. Si es kanji.... depen (tirant a no). "Netto" s-escriu en katakana pero... a vegades TELA com transcriuen l-angles! L-ultim exemple, la paraula "Earth" transcrita de l-angles al katakana (escriptura japo): "Aasu" :oP "Aasu" me suena a "Sati". O sigui que potser ho llegeixo pero no ho pillo...

Per cert! Una de les coses bones que ha tingut no trobar aquest ciber a la primera es que he trobat de potra maxima un edifici de 4 plantes "retoru geemu", "retro games". EEEEEPIC!!! Nomes entrar he sentit la musica del Super Mario World i companyia. Estava PLE de mandos de la Super Nintendo, jocs, consoles antigues... I a dalt de tot hi havia una sala nomes de maquines recreatives d-aquella epoca!!! He vist la maquina recreativa del Super R-Type de la Super Nintendo!!! Vaya vici em vaig fer en el seu moment... I tambe m-ha fet gracia veure la del mitic Pacman. Gran descoberta.

Bueno, nois i noies, us vaig deixant. Per ara aixo es mes o menys tot. Ja anire actualitzant quan pugui!!!

Com diuen aqui: "ja, mata ne!"

Fins aviat!

Nens i nenes, això es va acabant!!! Ja ho tinc quasi tot a punt. Encara he d'anar a fer 3 gestions (banc, farmàcia i... anar a un chino, òbviament, com a bon racaman) i ja estaré. Però no us penseu que estic gaire nerviós! Sorprenentment estic tranquil. Suposo que perquè fa molt que ho estic pensant tot i vaig bé, perquè el camí me'l conec i perquè sé que ningú m'hi espera. Al blog, a sota del rellotge de l'hora de Barcelona, en principi hi aniran apareixent les fotos a mesura que les bagi pujant. Està molt bé perquè si hi entreu es pot fer "ver como diapositivas" a pantalla completa. Ara, ja veurem si ho puc anar penjant o què.

És bastant tranquil·litzador (mel·lon) pensar que ningú m'espera, que no he d'estar a cap hora (a part de la de l'avió...) ni res de res. No sé, em sento una mica com si anés a pillar el metro... o potser més aviat la Renfe, pel temps que trigaré... :oP

Arribaré allà sobre les 8:00 del matí d'aquí, o sea, FALTA, així que no crec que tingueu notícies meves com a mínim fins al migdia d'aquí (el vespre d'allà). Aquest rellotge que he posat al blog sobre l'hora a Tòquio us servirà ara per fer-vos una idea del que estic fent, com em servirà a mi la de Barcelona. Igualment ja havia pensat no canviar l'hora del mòbil (per saber sempre la de BCN) i canviar la del rellotge de mà. Almenys al principi, que hauré de trucar a ma mare i tal per dir que he arribat bé, etc.

Espero que gaudiu molt del juliol, tot i que no crec que tant com jo! XD Aquests dies no he deixat de pensar coses com "el toro, por los cuernos" i sobretot "ara vull i a més puc", en el sentit de no deixar passar l'oportunitat de fer algo que m'omple de ganes de viure. Perquè sobretot és això. (i sento posar-me pastís... però ja se sap que abans d'un viatge estàs més emotiu i no s'hi pot fer res...) Més enllà de frikades i japos, que ja s'ha parlat molt fins a quasi ser un monotema, em motiva moltíssim aprendre cada detall de com viuen, què fan, per què, etc.

En el llibre de Un geek en Japón, d'un amic del David de Japó, l'autor pregunta si no ens sembla raro que la segona potència econòmica del món surti proporcionalment tant poc pels mitjans, més enllà de panoràmiques urbanes superficials. Realment en sabem molt poc pel que estem rodejats d'objectes Made in Japan (o potser ara Made in China però dissenyats a Japó... :oP) Doncs és una mica això, descobrir una potència, no en el sentit econòmic, sinó del volum d'informació que suposa, que està com oculta.

Quan arribes allà és com descobrir una civilització paral·lela, com si haguessis passat per un túnel dimensional o alguna experiència pròpia de la ciència ficció. I ho dic pensant més enllà del "flash" de la foto que es queda només en l'estètica de les seves ciutats i dels ulls dels seus habitants.

No sé, espero que amb el japonès que ara sé pugui anar pillant més coses que l'altre cop, i no em refereixo només a converses trivials, útils per comprovar que vaig bé de comprensió oral, sinó per anar veient rareses al meu voltant. També m'agrada molt posar-me a prova, no només per veure si he millorat en alguns aspectes (com ara espavilar-me a l'estranger o tenir una conversa intel·ligible en japonès), sinó sobretot per fer-me adonar d'alguns altres aspectes que no era conscient que hi eren. Em refereixo més a aquelles dinàmiques que encara identifico amb la infància i l'adolescència. Per això aquest viatge és també com una festa de la majoria d'edat, a còpia de forçar-me, però em fa i farà sentir més adult. I no ho dic per posar-me una medalleta, ni per anar de madur, sinó perquè necessitava veure que, després d'emancipar-me ara fa 3 anys, he fet algun altre pas endavant.

En fi, bàsicament això és amb més detall el que penso. I ara ja us vaig deixant, que com he dit tinc coses per enllestir abans de 2 hores, quan em passi a buscar el meu tiet i vagi ja camí de l'aeroport.

Una abraçada i un petó molt fort a tots!

Ens veiem... molt aviat!!