John Lennon

Avui fa 27 anys que va morir John Lennon, assassinat, com tothom sap, "a las puertas del Dakota" per Mark David Chapman. Com que per a mi no és un "qualsevol", em sembla que li havia de fer un homenatge com cal, i és que per sobre de qualsevol altre és el músic de la meva infància-adolescència -pels qui no ho sàpiguen-, no només amb els Beatles, sinó també en solitari. Ja d'entrada va ser el meu beatle preferit tant per les cançons genials com sobretot pel caràcter, com es movia, com parlava... Sens dubte ha sigut un referent per mi durant molts d'aquells anys de no tenir-ne gaires, o almenys de no estar satisfet amb els que tenia... És un d'aquells grans que m'ha fet aprendre coses independentment de que després les hagi corroborat amb experiències pròpies o no. Qui sap, potser encara porto algunes idees o sensibilitats que van començar en mi a partir de les seves cançons... Per tot plegat, de petit volia ser John Lennon. Però, clar, el temps em va portar altres experiències i avui l'únic contacte que tinc amb ell, tret del pòster etern que sempre hi haurà a tota habitació on jo visqui, és de tant en tant escoltar alguna de les seves cançons i recobrar aquell estat d'ànim, aquella atmosfera de tota la vida.

Com que en té moltíssimes de conegudes --i aquesta ho és molt també, però potser per més lennonmaníacs, no tant beatlemaníacs purs--, a forma d'homenatge us poso el Mind Games. Gaudiu-la els qui ja la coneixeu, i els que no, descobriu-la! Per mi sempre ha sigut una de les millors --tot i que no podria mai fer un Top10--. Imagine, Mother, Jealous Guy, Woman, Love, #9 Dream, Watching the wheels, Happy Xmas (War is over), Cold Turkey... I ja ni parlo de l'etapa beatle, que m'ho hauria de mirar bé per no deixar-me'n cap... Destaco una rara: Tomorrow never knows.

A tot això, avui s'estrena una pel·lícula sobre el seu assassinat, que pel que he vist té bona pinta, polèmiques apart. Si en teniu ganes o us interessa el tema, llegiu l'article!