5 dies després...

Avui fa 5 dies que vaig tornar de Japó, i ja és hora d'escriure un post final per tancar el tema i poder tornar a les parides i frikades que són habituals! XD Primer de tot, no sabeu el que em costa acostumar-me a posar accents un altre cop... Tinc el xip de no posar-los! Bueno, realment no crec que sigui l'últim post sobre Japó... sobretot perquè mirant les fotos veig que vaig fer fotos a moltes frikades que caldrà anar comentant... XD Sobre Tòquio, és una ciutat molt gran, sí, però t'acaba cansant si no tens amb qui fer coses. És el que em va passar al final de la primera setmana d'estar allà, i de fet penso que coneixent més japonesos hagués estat millor, però no em queixaré! A part dels llocs a visitar, les coses que es poden comprar, en quant a passar-s'ho bé, has d'assimilar que si no entres a un karaoke no t'acabaràs d'integrar al que és passar-s'ho bé pels d'allà. Entre un karaoke i un izakaya, que són una espècie de restaurants-bars una mica peculiars. Molts d'ells tenen les taules per habitacions privades, i hi ha un cambrer que va venint i et va portant el que vols, beguda o menjar, però normalment el menjar és més com les nostre tapes, no acaba de ser un plat individual. Suposo que la nit ideal a Japó és barrejar l'estil japonès amb l'occidental: anar a picar i prendre algo a un izakaya, tirar-se les seves 3 horetes allà, després anar una o dos hores al karaoke i finalment entrar a una discoteca, o un "kurabu" (club) com els hi diuen allà.

Hi tornaré si puc, és clar, però ara mateix em sento més atret per altres indrets del país. El rotllo tren de 40-60 minuts tot en silenci al final ratlla, el rotllo tothom a la seva bola al final ratlla... I m'han dit que en altres llocs no és tant així... És curiós com una ciutat de 15-30 milions de persones (depenent del dia o la nit) pot ser tant associal... I jo també ho puc ser, però no durant més d'una setmana. O sigui, pròxims destins: Osaka a fons i Sapporo! :o)
El tema "viatjar per veure coses" al principi pot fer gràcia, però en el fons és molt buit i al final necessites tenir noves experiències, pel que me n'he adonat que moltes de les coses que he fet no les hauria fet sense conèixer gent, com anar a veure teatre kabuki o anar al Fuji. Li deia l'altre dia a la Marta que, si viatjar és quedar-te assegut en una cadira durant 10 hores, l'únic que canvia és l'espai, i quina gràcia té llavors veure coses noves si és per continuar vivint com aquí? Potser per alguns de vosaltres serà un pal, però allà cada dia havia de fer servir lavabos japonesos, d'aquells d'agenollar-te. Doncs al final t'acostumes, com a tot! Però no és el fet de fer-ho, pràctic o no, sinó que pel fet de fer-ho et fiques una mica més en la vida d'un altre país. Tant en això com en altres coses, si estàs tot el dia jutjant, "esto sí", "esto no", al final te'n tornes sense haver conegut res. I ja us podeu imaginar que he intentat viure al màxim com un japonès, menjant cada dia menjar japonès a pesar de que alguns amics volien anar al McDonald's, intentant parlar en japonès amb japonesos a pesar de que potser parlaven anglès, etc.
Petit parèntesi: CAL que molts tios japonesos portin bolso??? Ara, normalment també porten un pibón, cosa que no entenc... XD

En quant a com m'he sentit, sí, sí, molt bé, però ara explicaré una mica per què. La lectura superficial és que Japó és un país que m'encanta i que per això m'ho he passat molt bé, a part de perquè he conegut a molta gent. Però no només és això. Aquest viatge el feia també per veure que era capaç de viatjar sol, per fer un pas més en el camí lent de fer-se gran. Però tampoc és només això. La carrera aquest any havia tornat a ser "pse", la feina és la mateixa des de fa 6 anys, i amb la Marta necessitàvem (els dos) un descans. O sigui, estava bastant desmotivat, la veritat... I ara no és igual. Abans podia tenir esperances, sí, però ara les he conegut, i em sento nou. Un altre aspecte, també important, és que mai m'he acabat de sentir d'enlloc. Suposo que ajuda que des de petit ma mare sempre m'ha dit que la casa on vivíem no era nostra (de fet la meva habitació estava plena de coses seves), i ara tampoc m'acabo de sentir del barri de St. Gervasi-Gràcia... De petit tampoc em sentia català del tot perquè la influència del meu pare a casa meva era molt gran, però tampoc em sentia cubà... Serà per això que sempre m'ha encantat Nowhere Man dels Beatles??? XD

A Japó encara m'he sentit més descolocat, però no us penseu que negativament, que ja forma part de mi i m'agrada sentir-me així. Crec que quant més lluny estic més bé em sento. El problema és que si no tinc algo a fer, com estudiar o treballar, m'acabo cansant, i crec que és el que m'ha passat els últims dies a Japó. Serà qüestió de buscar feina allà o estudiar-hi algo! XD

Per acabar ja, que nostamal el que porto enrollant-me, us recomano a tots els que no hagueu viatjat sols que ho feu. No només t'obres molt més al món, sinó que per això el món et recompensa i t'omple molt més. I com deia el Sas alguna vegada, realment nosaltres som un grup molt tancat, però em sembla que d'això només ens en podrem adonar fora! Això no treu, Dani, que no vulgui anar a Japó amb tu l'any que ve! ;o) Ah! I el Bernat deia que volia venir amb la Bomin. Estàs segur que vols estar a Shibuya amb la Bomin??? Els "will save" ja putegen bastant com per a sobre rebre una colleja! XD