Feliç 2009!

Un parell de missatges nadalencs...

BON ANY NOU!

"Señor chico malo"

Jo ja coneixia aquesta portada com un disc que va fer el Freddie Mercury en solitari... Però el que no m'havia parat mai a mirar és el títol del disc. El trobo BRUTAL!!! XD "Señor chico malo" mmm... Per acabar, algunes fotos heteros de lo más normal que contenien el disc... XD Ja sabeu que l'adoro, però, per favor, es pot ser més gay?

Firewall

Sí que feia dies que no actualitzava, no??? XD

El Bernat Mir és GAY

Per què aquest post? Senzillament els de blogspot han creat una eina nova per posar els links d'altres blogs, en què surt el títol de l'últim element publicat.

Com que el Bernat s'ho ha posat, he pensat que seria divertit (i maligne) posar un post així pels qui entren al seu blog. JUAJUAJUA [risa maligna] XD

Ah, i he pensat que ja tocava superar l'època del viatge a Tòquio, així que com podeu veure he canviat l'encapçalament. Millor? ;o)

Mastercard

és una tonteria, però m'ha fet gràcia, i amb lo que feia que no actualitzo... :oP

Anunci de desodorant

Currat, no?

Pícaro & Phoebe

Dos videos bastant graciosos

(tot i que els millors moments no s'han pogut gravar, per desgràcia... XD)

APM? - Fans de Take That

És de fa temps, però en sel seu moment vaig riure M-O-L-T!!!!

Èpic que estigui a YouTube!!!

Espero que algú no l'hagués vist i gaudeixi tant com jo. ^_^

Tortilla de patatas

Com diuen a l'APM, "en el número 1, el millor dels millors"... XD

Cliqueu SI US PLAU! XD

Hombre, si fue sin querer....

LA!!!

HABEMUS GATITUS

Pos eso!!! Ahir a les 12:30 ens els van dur!!! Primera novetat: són GAT i GATA, no gatetes! Hem hagut de reajustar els noms, o sigui que al final són: Phoebe, la gata, la més blanqueta i Pícaro (QUE CONSTI que a la María tb li sembla bé, no és frikada només del Bruno i meva XD), que és el gatet gris atigrat. I, avís, són MOLT MONOS (pastís mode on ^_^). Quan vulgueu conèixer-los, ja sabeu. Tot i que avui jo no estaré a casa fins les 10:00, que tinc japonès!

Per ara els gatets estan bastant espantats... Penseu que en els 2 mesos i mig de vida que tenen mai havien sortit de la gàbia... De fet ens van dir que ahir millor no sortissin de la mateixa habitació, o sigui que estan al menjador. Encara no es deixen agafar, i durant el dia d'ahir va ser molt xungo tocar-los (és normal), però avui he anat fent progressos i el Pícaro ja es deixa tocar (que MAL sonaria això en el rol XD). De fet, abans he estat com mitja hora sobant-lo i se mha quedat sobant, ronronejant... La Phoebe encara no es deixa tocar gaire...

Però no és que es posin a la defensiva, senzillament estan molt espantats i fugen (bueno, el Pícaro ara ja no, almenys de mi). I per ara soben mooolt també, es veu que perquè són petits. Per ara, el millor és veure com juguen, es persegueixen, s'amaguen i es foten hòsties quan es cauen... I ahir vam deixar la porta del menjador oberta per veure si s'atreveixen a anar pel passadís, però només us dic que no surten del menjador ni així! Suposo que avui o demà ja ho faran, és qüestió de temps.

Per més inri, ahir també va néixer una cosina meva! :o) És la filla de la germana de ma tieta, però ens fem molt i per això dic que és cosina, o sigui que ahir va ser un dia de "acaba de iniciar sesión"! XD

Quien con primos se acuesta...

Si us plau, llegiu la notícia sencera! XD

Retrat de família

La caricatura de tots els presidents d'Estats Units...

Cliqueu per veure-ho més gran, però almenys jo només reconec als del segle XX... i la meitat d'ells! XD També molt gran...

...suspens...

U.S. election

Les eleccions americanes estan ja a punt de caure. Per tot això, he fet un recull d'alguns muntatges que he trobat per internet (no sabeu la de palla que hi ha), ja que estem en plena era del Photoshop, i això és de lo millor que he vist! Ah, en cap moment vull ser imparcial. :oP

Sarah Cheney

John McBush

Aquest el trobo molt original!

Aquest és mooolt bo! XD

Com al museu de la "ciència" creacionista, que expliquen la creació del món segons la Bíblia... però hi ha dinosaures! XD

Barack Lincoln

¿Parecidos razonables?

Glorious

Tenint en compte que el seu últim disc d'estudi és del juliol del 2006... perquè el H.A.A.R.P és del 2008, però és un concert, em va alegrar bastant saber fa unes setmanes que al Black Holes and Revelations (el del 2006) van incloure una cançó extra en la versió que van treure a Japó! Per què? Perquè es veu que el preu del disc era més car per no sé quin motiu tècnic, i ho van fer com a alicient perquè la gent el comprés. Després la van incloure en la versió digital del disc, però ja sabeu que això és i-n-ú-t-i-l, o sigui que internet wins.

Ja sabeu que em torno friki de tot el que m'agrada, així que... ^_^¿

Potser algú ja la coneix d'algun altre lloc, però la cançó és diu Glorious i jo particularment m'hi he viciat bassssstant!! No sabeu què èpic és descobrir una cançó totalment nova i verge quan ja creus que t'ho has escoltat tot i et fa pal esperar a que treguin un disc nou... ¿ _ ¿ Gloriós! XD

Aprofito per vendre la moto del Black Holes and Revelations, que no només és Starlight i Knights of Cydonia! És un dels discs ("wappa!", com diu el Chandler) que escolto més.

Que, per cert, curiositats (o marujeos):

· el primer disc els hi va produir la discogràfica Maverick Records, que és de la Madonna (raro, no?)

· van fer una gira com a teloners de Foo Fighters i Red Hot Chili Peppers (vaya paja de concerts!)

Homenatge a Shunsuke Kikuchi

Qui és Shunsuke Kikuchi (菊池俊輔)?

A molts segur que no us sona de res... De fet, jo mateix no sabia qui era fins fa molt poc... El seu anonimat no treu que no es mereixi un homenatge per part d'aquest blog. Per què es mereix un homenatge? Diguéssim que en Shunsuke Kikuchi és una mena de John Williams de la nostra infància, i nosaltres sense saber-ho!!!

És l'autor de la música de Bola de Drac i Bola de Drac Z (sense comptar les cançons del principi i el final), de Doraemon, del Dr. Slump, de La vuelta al mundo de Willy Fog i d'algunes parts de Mazinger Z, entre d'altres sèries, algunes de les quals no van arribar a Catalunya.

Per composar la banda sonora de la nostra infància, un homenatge ben merescut!

anunci... 2

Jajaja!

anunci...

Adivina adivinanza... 2

MacGyver en apuros

...segurament pensar: "Shit!" XD

El Dr. House rebent la seva pròpia medicina...

Homenatge a Tao Pai Pai

No pregunteu a què ve això, només gaudiu d'un d'aquells moments insignificants en la sèrie però que van marcar la nostra infància. ;o) Avui ho he recordat i "manos a la obra"! Si voleu gaudir-ne més, et voilà aquest video (la música és genial!)

Món real vs. món ideal

Em sembla que és de fa temps, però he trobat dues campanyes que es van treure alhora, d'aquestes que intenten fer pensar... No sé si ho aconsegueixen, i fer opinar sense que la gent pensi tampoc és gaire útil, però el tema és bastant clau avui en dia... És cert que la publicitat abusa molt de photoshop, i cada vegada obren més centres de cirugia estètica, però jo estic bastant content que ens tiri tant a tots l'amateur... I veig que és una tendència creixent, no només a nosaltres (i no només em refereixo al porno! XD) Crec que és bona senyal que ens tiri el que és més real, i no tant (per no dir gens) la típica porn-star o gogo de discoteca...

“No sorprende que nuestra percepción de belleza esté deformada”

Campaña de Dove Real Beauty “En busca de la belleza real”

“Gracias a Dios que nuestra percepción de belleza está deformada (Nadie quiere lucir como un feo)” Spot de http://www.tuffsheet.com/…. “Campaña en contra de la vida real”

Particularment em sembla que són temes diferents, no? Però ja se sap que aquí hi ha l'interès publicitari de presentar dos campanyes i anar de que fan pensar a la gent i creen opinió... La bellesa de photoshop és irreal, hi ha moltes noies amb problemes psicològics pq no tenen pit, vale, sí, però què té a veure amb que en general a ningú li agradi sortir lleig? A ningú li ha agradat mai, però en èpoques pre-photoshop i abans! I anar contra la vida real és la "mala vida" del tabac i l'alcohol? Em sembla tot massa interpretable, gens concret.

L'amo del Tetris

o "mai reptis a un japonès a un duel en cap videojoc". XD

Poseu-lo al minut 4... i després al 5, quan surten els crèdits...

SENSE VEURE-HI!

Sofà multidimensional

Nostamal la de coses rares que s'inventen... Japos, cómo no. XD

Adivina adivinanza...

¿acoso... fotográfico?

¿Parecidos razonables?
Nicolau gener vs. Nicolau setembre

Felicitaaats!

Sí!!! Aquest blog ja té un any!!! Qui ho diria, com passa el temps...! De fet, per ser sincers, el dia que feia un any era un 29 d'agost... Però, clar, ALIGUAL me'n recordava! Però l'altre dia em va donar per pensar que vaig començar a fer aquest blog quan estudiava pels exàmens de l'anterior setembre... I vaig dir: "Hòstia, ho vaig a mirar, que deu estar al caure!"... i m'ha passat una mica com aquell aniversari del Bruno que el vaig felicitar l'endemà! ^_^¿

Sembla mentida que ja faci un any d'això... però també és cert que si em paro a pensar la temàtica dels posts ha anat variant una mica... Quant fa que no poso un muntatge per aquí? N'hauré de fer més. JUAJUAJUA! [risa maligna] En fi, m'alegra veure que a pesar dels canvis, de la velocitat d'actualització, etc., encara tinc ganes de mantenir-lo. Com tot, suposo que un dia s'acabarà, però mentrestant... sempre quedarà aquest blog per omplir-lo de parides! XD Amb la broma, el Foro famós porta des del març del 2000, eh? 8 anyets que es diuen ràpid!

"El català treballador"

Per fi el mític video veu la llum!! Muntant l'armari de la Diana quan es va mudar al pis, maig del 2005... Hores després, que es diu ràpid, ens va donar per fer un video (bé, bàsicament al Sas XD), i no sé per què sempre ens hi hem referit com "el bon català" quan és "el català treballador"!! XD Coses que passen, com lo del "Ya veremos, Bart"...

la gossa Swarchzenegger...

Atenció a la notícia: es veu que una gossa de la raça whippet ha "evolucionat" i s'ha convertit en la Swarchzenegger dels gossos... Es veu que és degut a una mutació genètica que fa que els seus músculs creixin descontroladament, per absència o deficiència de miostatina (poso el link per si algú ho vol llegir), que és el que fa que els teixits musculars deixin de desenvolupar-se. Això fa que tingui més força, però com q els pulmons i el cor són normals, es veu que té menys esperança de vida...

Ara, la propietària de la gossa diu que és una "linda y tierna perrita", però a veure qui és el guapo que se li acosta!! XD Intimidar, intimida...

Això és art!

És del 2007. Potser algú ho havia vist, però jo no fins ara...

Fins a quin punt el món de l'art ja no té sentit!! Almenys l'oficial... O fins a quin punt l'art oficial està envoltat d'esnobs que no fan sinó repetir uns clichés! o_O El quadre està bé, independentment dels autors, però... 15.000 €??? Per mi el millor del video és que -sense criteris tècnics- ens obliga a prendre una decisió entre 2 possibles:

· o el quadre pintat pels nens val 15.000 €, igual que altres del museu,

· o cap quadre del museu hauria de costar 15.000 €! XD

Òbviament això ho hauria de decidir algú que hi entengui d'art, però, per favor, quanta gent va de crack sense ser-ho! *_*

Gato volador

El que fan alguns animals... XD

Objectes prohibits als avions de la UE...

La Unió Europea ha actualitzat la llista d'objectes prohibits a l'hora de pujar a un avió... La llista és molt llarga, però m'ha cridat l'atenció una cosa... Dins de l'apartat "armes de foc i armes en general", que ja és un apartat una mica obvi, hi ha una arma que em fa gràcia que no "et deixin" portar...

Qualsevol objecte que pugui llançar un projectil o causar una lesió o sembli poder fer-ho, com són:

• tota mena d'armes de foc (pistoles, revòlvers, rifles, escopetes, etc.),

• reproduccions d'armes de foc i armes de foc d'imitació,

• peces procedents d'armes de foc (excepte visors i mires telescòpiques),

• pistoles i rifles d'aire comprimit i escopetes de perdigons,

• pistoles per llançar coets de senyals,

• pistoles Starter de sortida,

• pistoles de joguina de qualsevol tipus,

• pistoles de pilotes,

• pistoles de projectil fix i pistoles grapadores d'ús industrial,

• ballestes,

• catapultes,

• arpons i fusells de pesca,

• pistoles d'escorxador,

• aparells per atordir o provocar descàrregues, com agullons per a bestiar o pistoles Taser,

• encenedors en forma d'arma de foc.

"Detalles!" XD A veure qui és capaç de pujar una catapulta en un avió! o_O Perquè a mi em costa d'imaginar entrant per la porteta per on entren els passatgers... XD Jajaja, però potser passa com amb les lleis absurdes americanes, que segur que hi ha un tio que algun dia ho va preguntar (espero per ell que no anés fins l'aeroport amb la catapulta, pq vaya pal tornar a casa! XD). Sort que ho tenim escrit per llei perquè, si no, podríem pensar que es poden portar catapultes a un avió! :oP

Nit de karaoke a Osaka...

Estic pujant alguns videos de Japó al Youtube per poder-los compartir amb la gent. No seria el mateix si no els posés aquí perquè veieu com és un karaoke a Japó... Varios llibres totxo a lo guia telefònica, una habitació particular, un telèfon per anar fent les comandes amb alcohol, gent, el volum molt alt i ganes de desfasar-se...

El David cantant l'opening de Gundam (jo ni puta idea, vaja), un dels més motivats durant tota la sessió de karaoke.

La Moemi i la Hitomi comencen a cantar... "Coño, esta canción me suena....." Doncs en JAPONÈS! XD

Sé que amb aquest video perdré el respecte de MOLTA gent, però m'és igual... XD Després d'un sopar llarguíssim (4 hores o porai) amb una llarga pròrroga de cubates... després d'estar un rato al karaoke cantant i seguint demanant cubates... algú va caure del cel i va posar aquesta cançó, i sense avisar... "Que cada cual la cante en su idioma!" XD Ara em sembla mentida que anés tant malament i després encara aguantés la discoteca amb "all-you-can-drink" inclòs, què obviament vaig aprofitar... Una de les millors nits que he tingut a la vida! De carrer!!! :o)

Mars Attacks!

i més, i més!!!

Love is blind

Tornen les parides! XD

Frikades japos...

Això m'ho vaig trobar un dia porai... Niko, et veig amb un pero YA! XD La gràcia és que hi pots connectar l'iPod i motivar-te amb les cançons que vulguis... Ara, segons el dibuix, surt un làser que no sé si deu afectar en algo o què... Em vaig quedar amb les ganes de saber com anava, però només per inventar-ho... això només podien fer-ho uns japos! XD

5 dies després...

Avui fa 5 dies que vaig tornar de Japó, i ja és hora d'escriure un post final per tancar el tema i poder tornar a les parides i frikades que són habituals! XD Primer de tot, no sabeu el que em costa acostumar-me a posar accents un altre cop... Tinc el xip de no posar-los! Bueno, realment no crec que sigui l'últim post sobre Japó... sobretot perquè mirant les fotos veig que vaig fer fotos a moltes frikades que caldrà anar comentant... XD Sobre Tòquio, és una ciutat molt gran, sí, però t'acaba cansant si no tens amb qui fer coses. És el que em va passar al final de la primera setmana d'estar allà, i de fet penso que coneixent més japonesos hagués estat millor, però no em queixaré! A part dels llocs a visitar, les coses que es poden comprar, en quant a passar-s'ho bé, has d'assimilar que si no entres a un karaoke no t'acabaràs d'integrar al que és passar-s'ho bé pels d'allà. Entre un karaoke i un izakaya, que són una espècie de restaurants-bars una mica peculiars. Molts d'ells tenen les taules per habitacions privades, i hi ha un cambrer que va venint i et va portant el que vols, beguda o menjar, però normalment el menjar és més com les nostre tapes, no acaba de ser un plat individual. Suposo que la nit ideal a Japó és barrejar l'estil japonès amb l'occidental: anar a picar i prendre algo a un izakaya, tirar-se les seves 3 horetes allà, després anar una o dos hores al karaoke i finalment entrar a una discoteca, o un "kurabu" (club) com els hi diuen allà.

Hi tornaré si puc, és clar, però ara mateix em sento més atret per altres indrets del país. El rotllo tren de 40-60 minuts tot en silenci al final ratlla, el rotllo tothom a la seva bola al final ratlla... I m'han dit que en altres llocs no és tant així... És curiós com una ciutat de 15-30 milions de persones (depenent del dia o la nit) pot ser tant associal... I jo també ho puc ser, però no durant més d'una setmana. O sigui, pròxims destins: Osaka a fons i Sapporo! :o)
El tema "viatjar per veure coses" al principi pot fer gràcia, però en el fons és molt buit i al final necessites tenir noves experiències, pel que me n'he adonat que moltes de les coses que he fet no les hauria fet sense conèixer gent, com anar a veure teatre kabuki o anar al Fuji. Li deia l'altre dia a la Marta que, si viatjar és quedar-te assegut en una cadira durant 10 hores, l'únic que canvia és l'espai, i quina gràcia té llavors veure coses noves si és per continuar vivint com aquí? Potser per alguns de vosaltres serà un pal, però allà cada dia havia de fer servir lavabos japonesos, d'aquells d'agenollar-te. Doncs al final t'acostumes, com a tot! Però no és el fet de fer-ho, pràctic o no, sinó que pel fet de fer-ho et fiques una mica més en la vida d'un altre país. Tant en això com en altres coses, si estàs tot el dia jutjant, "esto sí", "esto no", al final te'n tornes sense haver conegut res. I ja us podeu imaginar que he intentat viure al màxim com un japonès, menjant cada dia menjar japonès a pesar de que alguns amics volien anar al McDonald's, intentant parlar en japonès amb japonesos a pesar de que potser parlaven anglès, etc.
Petit parèntesi: CAL que molts tios japonesos portin bolso??? Ara, normalment també porten un pibón, cosa que no entenc... XD

En quant a com m'he sentit, sí, sí, molt bé, però ara explicaré una mica per què. La lectura superficial és que Japó és un país que m'encanta i que per això m'ho he passat molt bé, a part de perquè he conegut a molta gent. Però no només és això. Aquest viatge el feia també per veure que era capaç de viatjar sol, per fer un pas més en el camí lent de fer-se gran. Però tampoc és només això. La carrera aquest any havia tornat a ser "pse", la feina és la mateixa des de fa 6 anys, i amb la Marta necessitàvem (els dos) un descans. O sigui, estava bastant desmotivat, la veritat... I ara no és igual. Abans podia tenir esperances, sí, però ara les he conegut, i em sento nou. Un altre aspecte, també important, és que mai m'he acabat de sentir d'enlloc. Suposo que ajuda que des de petit ma mare sempre m'ha dit que la casa on vivíem no era nostra (de fet la meva habitació estava plena de coses seves), i ara tampoc m'acabo de sentir del barri de St. Gervasi-Gràcia... De petit tampoc em sentia català del tot perquè la influència del meu pare a casa meva era molt gran, però tampoc em sentia cubà... Serà per això que sempre m'ha encantat Nowhere Man dels Beatles??? XD

A Japó encara m'he sentit més descolocat, però no us penseu que negativament, que ja forma part de mi i m'agrada sentir-me així. Crec que quant més lluny estic més bé em sento. El problema és que si no tinc algo a fer, com estudiar o treballar, m'acabo cansant, i crec que és el que m'ha passat els últims dies a Japó. Serà qüestió de buscar feina allà o estudiar-hi algo! XD

Per acabar ja, que nostamal el que porto enrollant-me, us recomano a tots els que no hagueu viatjat sols que ho feu. No només t'obres molt més al món, sinó que per això el món et recompensa i t'omple molt més. I com deia el Sas alguna vegada, realment nosaltres som un grup molt tancat, però em sembla que d'això només ens en podrem adonar fora! Això no treu, Dani, que no vulgui anar a Japó amb tu l'any que ve! ;o) Ah! I el Bernat deia que volia venir amb la Bomin. Estàs segur que vols estar a Shibuya amb la Bomin??? Els "will save" ja putegen bastant com per a sobre rebre una colleja! XD

Ultim post des de Japo

Ultimament no he trobat el moment per escriure, aixi que ara aprofitare. Fare un resum EPIC pq he fet moltes coses i no tinc temps per escriure-ho molt, i tampoc us vull ratllar amb una biblia de post. ^_^

El divendres, per fi, vaig anar a Nikko (mel.lon)!! Tenia moltes ganes. Em va costar una mica, pq vaig haver de pillar 2 trens. No esta molt lluny, a unes 2-3 hores depen del tren, pero deu ni do. Em va encantar. Es un poblet petitissim per ser Japo, d-uns 20.000 habitants, pero fa 1.200 anys hi va passar un monjo budista que hi va fundar un temple, i des de llavors va passar a ser un lloc espiritualment molt important pels japonesos. Tant es aixi que el shogun mes important de la historia de Japo, Tokugawa Ieyasu, que es qui va unificar el Japo, va decidir que volia que les seves cendres restessin a Nikko. El shogunat del seu clan es el mes llarg de la historia de Japo, 287 anys crec, i en el moment de maxim esplendor el seu net, Tokugawa Iemitsu, que es qui va aillar mes el Japo del mon i va prohibir el cristianisme, li va voler fer un mausoleu que representes tot el poder del clan Tokugawa.
Despres d-aquesta mini-introduccio historica, el tema es que a Nikko hi ha dos mausoleus preciosos i immensos, el dels dos shogun, a part del temple que va fundar el monjo, on hi ha 3 estatues gegants de Buda, daurades, precioses, pero que no es podien fer fotos i em vaig cara en su-puta-madre. Eren una mica mes petites que el Buda de Nara, que ja es gros, pero molt mes treballades. Llastima. Nomes us dic que en 5 hores vaig fer 350 fotos, comptades. El meu record! :oP Obviament nomes us puc posar una infima part. Per desgracia no us podreu fer molt a la idea del que es, pero imagineu un lloc artisticament precios, tot cuidat fins a l-ultim detall, enmig d-un bosc verge i moooolt humit, com podeu imaginar per la foto, al mig de la natura. Doncs era aixo.
Dissabte vaig anar a veure el hanabi d-Asakusa, uns focs artificials molt famosos, que hi va molta gent, i la gracia principal es que molta gent hi va en yukata, kimono d-estiu. Sobretot noies, pero hi havia tambe molts homes. El millor era l-ambient, japones total, i per aixo hi vaig anar. Vaig anar-hi amb l-Angela, el Kou, el Chin i el seu germa, es a dir, pack taiwanes! Encara no coneixia al seu germa, pero em va caure molt be. Em va preguntar quants idiomes parlava i, quan li vaig dir q parlava catala, li vaig haver d-explicar el tema de Catalunya i tal, i el tio estava super interessat pel tema. Nomes us dic que vaig acabar explicant-li l-expulsio dels musulmans, els Reis Catolics... Una mena d-Historia de Catalunya reduida i en angles! :oP En general tothom flipa quan els hi dic que tenim un idioma propi, bandera, himne, govern... Sempre els hi parlo d-Escocia per veure si ho entenen, pero tampoc ho coneixen molt... Almenys els asiatics.
I diumenge vaig quedar amb el Che, l-Angela, la Chin i la Lee, l-altra taiwanesa, i vam anar a donar una volta, ells compraven coses, i despres ens vam reunir amb l-Ian i la Bo, l-america i la tailandesa.
A part de tot aixo, el divendres vaig sortir amb el Ricardo i el Jose, 7 espanyols mes i 1 coreana! Dels 7 espanyols, 4 eren catalans. Pero nomes m-hi vaig fer amb 1 d-aquests, pq els altres eren ties que anaven juntes tota l-estona i bastant poc fiesteres... Doncs amb aquest, que es diu Ferran, tambe vaig sortir el dissabte. Ahir vam acabar sortint el Che, la Bo, el Ferran i jo, i avui toooorno a sortir pero amb el Ricardo i el Ferran. Si, si, no paro. Mai havia sortit tant! Avui sera el 4 dia consecutiu... Estic bastant mort, pero com que es l-ultim dia que puc sortir... Ah, i dimecres tb vaig sortir, o sigui que son 5 cops en 6 dies. Nosssstamaaaaal. La meva economia ho nota, pero com que aixo ja s-acaba...

Avui, en canvi, no he fet gran cosa, mes que venir al barri de Jimbocho, el dels llibreters, a veure si trobo algun ukiyo-e que estigui be. A mes, com he dit al foro pero aqui no, ahir vaig deixar la motxilla en una taquilla de Roppongi pero la maquina no em va donar password... O sigui que no l-he pogut treure fins avui a les 4 de la tarda i perque ha vingut un tecnic! Quin patir... Sort que m-havia preparat un paperet en japones a casa explicant tot el que hi havia a dins i tal...

Per ultim, tot i que se m-acaba el temps, estic bastant content perque no estic pensant "que no s-acabi, que no s-acabi". Ja em ve de gust tornar. Em ve de gust perque tinc coses a fer a Barcelona, tinc MOOOOLTES ganes de veure-us a tots, i se que tornare a Japo a la que pugui, o sigui que no em preocupa. I tambe que economicament necessito estar un temps sabent que no gasto res... Tot i que estigui aqui, segueixo sent racaman! ;o)

Clar que els trobare a faltar, pero em sembla que la meva ment comenca a estar saturada de cada dia rebre tantisssima informacio, sigui de llocs, de gent, paraules noves en japones o angles, el que sigui. Crec que necessito unes vacances! XD I se que amb alguns ens tornarem a veure, o sigui que no em preocupa no veure-ls mes. Molts repetiran l-any que ve.

De moment aixo es tot. Arribo el 30 a la nit, com a les 00:00 o aixi, a Barcelona. A veure si el 31 ens veiem amb alguns!!! Si no, a Port!

Una abracada i fins mooolt aviat!!!